Un frontal narratiu per a Sant Cebrià

MARC SUREDA
La petita església de Sant Cebrià de Cabanyes, dins la Serra de Marina i a uns 20 km de Barcelona, data dels segles XI-XII. Va ser la seu d’una parròquia fins al segle XVI i el 1867 s’hi van suprimir totes les celebracions. El frontal amb escenes de la vida de sant Cebrià en va ser extret per exhibir-lo a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i el 1899 va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Dins un marc en relleu, una retícula de cintes que imita soguejat divideix el camper en vuit escenes de fons vermell o blau, emmarcades amb un arc apuntat, dins les quals hi veiem els episodis de la vida d’aquest sant del segle III segons la Llegenda àuria de Jaume de Varazze, un llibre de finals del segle XIII molt difós arreu d’Europa. A la filera superior, el sant predica dins una església, després declara davant el procònsol Petroni, es retira a pregar al desert i finalment retorna a Cartago per a predicar-hi; a sota, Cebrià és jutjat i tot seguit conduït al lloc del martiri, decapitat i finalment enterrat. La figura del sant bisbe, sempre amb mitra i casulla, destaca en totes les escenes per ser de majors dimensions i per dur la mitra i el nimbe ornats amb colradura, a fi d’aconseguir un efecte daurat que animava la paleta cromàtica més aviat limitada del conjunt.

Com altres frontals del seu context cronològic i estilístic, el de Cabanyes prescindeix de la imatge central de Crist o de Maria habitual en els antependis romànics per destinar en canvi tot el camper a la vida del sant; és el mateix que succeïa en els primitius retaules de la mateixa època, i testimonia la gran difusió de la literatura sobre vides de sants. Estilísticament, el frontal de Cabanyes s’inscriu en el corrent pictòric del gòtic lineal, originat a Anglaterra i al nord de França a mitjan segle XIII i que es difongué per tot Europa al llarg de les dècades següents. Marisa Melero el va inscriure en el ressò dels tallers de la Cerdanya, un dels focus més importants d’introducció del gòtic lineal a Catalunya, probablement gràcies al patronatge dels reis de Mallorca, sobirans del Rosselló i en contacte amb la cort papal d’Avinyó.

La dependència anglesa, però també les relacions amb el papat avinyonès, han servit per explicar la difusió de l’estil igualment a Noruega. No és estrany, doncs, que des d’un punt de vista genèric dos frontals tan allunyats en l’espai com el de Cabanyes i el de Sant Olaf de Trondheim comparteixin trets com la representació de l’armament, dels ornaments litúrgics o de la barba sense bigoti; ni ho és tampoc que la primera escena del frontal de sant Cebrià trobi tants punts en comú amb, per exemple, una miniatura del Helgastaðabók d’Islàndia, del segle XIV. Amb llurs diferències, totes aquestes manifestacions artístiques s’erigeixen en clars exponents d’un paisatge tipològic i estilístic europeu comú a la primera meitat del tres-cents.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
* Frontal d’altar de Sant Cebrià de Cabanyes (enllaç)

Share