JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA
Seria de mal gust que el dia dels Sants Innocents es commemorés un episodi tant macabre com el de la Matança dels Innocents amb bromes i penjant la llufa. De fet, aquesta jornada és el resultat de la fusió de diferents festivitats lúdiques hivernals que tenen el seu origen a l’Edat Mitjana. Certament, el dia 28 de desembre, els cristians rememoren l’episodi de la matança dels innocents, un infanticidi instigat per Herodes el Gran, que apareix narrat a l’Evangeli de Sant Mateu i també en alguns textos apòcrifs. En resum, el relat explica que Herodes al assabentar-se de la noticia del naixement del Messies i veure amenaçat el seu tron, ordena assassinar tots els nens menors de dos anys de Betlem i contrades, per assegurar així, que també matarà Jesús. Aquests infants massacrats, són vistos pels cristians com a sants màrtirs i la crueltat d’ aquest episodi evangèlic es convertirà, ben aviat, en un tema molt representat en l’art. Aquesta esfereïdora escena ja es troba plasmada en algunes miniatures molt primerenques com són l’evangeli de Ràbula (finals s. VI) o el còdex Egberti (finals s. X) però serà reproduïda, pel seu gran dramatisme i brutalitat, pels artistes de totes les èpoques.
- Compartiment de retaule de Santa Clara amb la Matança dels Innocents. Lluís Borrassà, (1414-1415). MEV
- Botxí assassinant un infant. Pintures murals del Panteó Reial de Sant Isidor de Lleó, (c. 1100).
- Matança dels innocents, Còdex Egberti, Reichenau (c. 980-993). Trèveris, Stadtbibliothek
En un compartiment del majestuós retaule gòtic de santa Clara de Lluís Borrassà ,conservat al MEV s’hi representa aquest brutal assassinat. En un primer pla, apareixen amuntegats els infants apunyalats pels botxins d’Herodes davant l’horror de les seves mares. En contraposició Herodes i els seus assessors, en una actitud impassible, assenyalen el llibre de les profecies .
Amb el temps, a la rememoració de l’extermini dels innocents que es celebrava amb commovedors drames teatrals dins les esglésies s’hi van empeltar les anomenades festes dels folls d’origen medieval, que es celebraven els dies 26, 27 i 28 de desembre. En aquestes festes boges, hereves de les antigues saturnals romanes, eren permeses la disbauxa, les bromes, les parodies i les mofes durant tres dies. A les festes dels folls, els eclesiàstics hi participaven activament i dins les esglésies es celebraven misses burlesques i es capgiraven els rols jeràrquics. Així doncs, l’ escolà era investit bisbe (bisbetó), com a evocació als infants innocents, i exercia les funcions episcopals durant uns dies. Malgrat els diversos intents, per part de la mateixa Església, de prohibir les festes dels folls, aquestes no es van eradicar fins a les acaballes de l’Edat Mitjana. A partir d’aleshores aquest ritual festiu va desaparèixer de l’escena litúrgica per convertir-se en una celebració de caràcter popular. Actualment, el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, és una jornada on es solen fer bromes i es pengen llufes a Catalunya, Espanya i a alguns països de Llatinoamèrica, en canvi a la Gran Bretanya es celebra una festa semblant el dia 1 d’abril, coneguda com “April Fool’s Day”.
- Festa dels Folls, gravat de Pieter Van der Weyden a partir d’un original de Pieter Brueghel el Vell. (c. 1570). Museu de Belles Arts de Boston
- El Bisbetó, festivitat que es celebra a Montserrat pels volts de Sant Nicolau





