Parant la taula amb obres del MEV

MARC SUREDA | CONSERVADOR
Com devia ser una cuina sense productes avui tan quotidians com les patates o els tomàquets, que no van arribar a Europa fins al segle XVI? Com en tants altres aspectes de la cultura medieval, l’art de l’època ens aporta informacions precioses sobre aquest tema. Les pintures del Sant Sopar de la Seu d’Urgell, de mitjan segle XIII, ens presenten una taula ben parada amb dos elements fonamentals de la dieta mediterrània medieval, que també ho havien estat a l’antiguitat: el pa i el vi, no casualment emprats per l’Església com a espècies eucarístiques. El pa, fet a base de cereals (blat, que donava pa blanc, però més sovint sègol, ordi, mill, civada o fajol, consumits també en forma de farinetes o sopes) era l’aliment bàsic sobretot dels més pobres. A les pintures d’Urgell hi ha uns pans rodons i més aviat plans (potser sense llevat, com diu el text bíblic), que es tallen per la meitat i es llesquen fent-ne tires. El vi, aquí contingut en una ampolla de vidre i vessat en calzes, solia aigualir-se; només els més rics bevien el vi de primera premsada, amb més grau alcohòlic i més sabor, que també es podia condimentar amb mel i espècies. Els apòstols d’Urgell també mengen peix, que solia consumir-se salat o fumat; una aportació de proteïnes apreciada sobretot els dies de dejuni durant la Quaresma. La proteïna del pobre solia consistir en formatge i làctics; en ocasions, ous i carn de porc i aviram; només per als més rics, carns vermelles (boví, cacera) i aus selectes. En els àpats refinats se servien també postres fets a base de formatge, mel, llet d’ametlles, torrons i confits introduïts pels àrabs, i també neules, galetes de pasta dolça que es podien sucar en vi dolç i que en les festes assenyalades es penjaven a l’interior de les esglésies. Els neulers conservats al MEV ens parlen de les seves dimensions, de la seva forma circular (no enrotllada, com avui) i dels motius que les adornaven.

 

Tot i que l’escena del banquet dels soldats al retaule de Sant Martí Sescorts reflecteix una bacanal desordenada, a l’edat mitjana els àpats formals tenien una etiqueta que podia ser molt estricta i que autors com Francesc Eiximenis expliquen amb detall. Les viandes eren servides en grans bacines metàl·liques (com les que es veuen a Sescorts) o plates de ceràmica, amb decoracions blaves i daurades a partir del segle XV (com es veu al Sant Sopar de Linya, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona). Allí les menges es tallaven damunt llesques de pa, que en recollien els sucs. Per als líquids i sopes s’empraven escudelles, que en català van donar el nom a aquest aliment. S’usava la cullera i el ganivet, que cadascú es duia; la forquilla no fou d’ús general fins a època moderna, de manera que el menjar es prenia amb els dits, com veiem al retaule de Sescorts. Hom podia, llavors, eixugar-se les mans a pròpia roba, però no a la del veí, que ho consideraria -és clar!- de molt mala educació.
En resum, res de patates rosses i salsitxes de Frankfurt «medievals» com les que ens serveixen en algunes fires pretesament d’època! Per aprendre com era la cuina medieval, val més entrar al MEV i recollir el testimoni directe de les obres que s’hi conserven.