Una àliga amb arrels al MEV

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

Gegants, capgrossos i bestiari són un eix important de la tradició festiva. Dins del bestiari en destaquen les àligues, entre elles l’àliga de Vic. El model de l’Àliga del bestiari popular vigatà, coneguda com l’Àliga de Vic,  va ser el teixit de les àligues de la casulla de sant Bernat Calbó, conservat al Museu Episcopal de Vic (MEV).

Diu la tradició que el teixit va ser donat pel rei Jaume I a sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, com agraïment per la seva participació en la Conquesta de València.  Es va descobrir cobrint les despulles del sant  quan es va obrir el seu sepulcre ubicat a la catedral de Vic. Es tracta d’un teixit medieval de seda decorat per àligues bicèfales amb les ales esteses que porten una anella al bec i engrapen dos lleons amb les urpes. Aquest teixit fou realitzat en els  tallers tèxtils de l’Al-Àndalus durant el s. XII. El seu origen islàmic no va impedir que s’utilitzés en un context cristià, ja que sovint els teixits andalusins de luxe s’empraven per fer les  riques vestimentes de nobles o clergues o per embolcallar les relíquies dels sants.