La moda cortesana medieval al MEV

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

La moda en el romànic va ser folgada, llarga i amb poques diferencies entre homes i dones, en canvi en el gòtic es va introduir una vestimenta més creativa.
Hi va haver una gran transformació de la que en va sorgir una indumentaria que començava a arrapar-se més al cos, que s’escurçava en els homes i que accentuava les diferències entre l’un i l’altre sexe. En aquest moment, els patronatges es van complicar i el luxe ja no estava només reservat a la reialesa i a la noblesa sinó que s’estenia a l’alta burgesia que enriquida pel comerç i els negocis també volia lluir-se vestint una roba ostentosa.

De totes maneres la roba interior va variar poc entre els diferents períodes i podem dir que la llenceria medieval estava composta per les bragues (calçotets) majoritàriament emprades pels homes i que les dones portaven draps de pits (sostenidors) però no utilitzaven bragues, o si ho feien, era en comptades ocasions. Una altre peça intima va ser la camisa, que en les dones havia de ser llarga fins els peus i en els homes podia variar de longitud.

Tant homes com dones portaven calces (mitges), que solien ser de llana, lli o seda, però només les ensenyaven els homes ja que les dones anaven amb vestits llargs fins els peus. Les calces es podien subjectar a la cintura amb un cinyell anomenat braguer, o a mitja cuixa amb lligacames i podien ser de diversos colors, tot i que les vermelles eren les preferides de la noblesa. També i durant un temps, va imperar la moda extravagant de portar una calça de cada color i en determinades ocasions eren calces solades, és a dir que portaven incorporada una sola de cuir a la planta del peu. Tanmateix fou més habitual calçar sabates, botes, plantofes o esclops. Damunt la roba interior, la gent s’abillava amb la gonella que era una mena de túnica, normalment cenyida amb cinturó, que tenia diversa forma i llargada en els homes, però que en les dones arribava fins els peus. A partir del s. XV damunt la gonella es portava la cota, l’hopalanda o el gipó –cada vegada més curt-, de fet eren aquestes sobrevestes les que concentraven més ornamentació i per tant eren força luxoses. Respecte a la roba d’abric, que ajudava a suportar les inclemències del temps però alhora permetia, al ser exterior, el lluïment personal, existia el mantell o capa que es subjectava damunt una espatlla o a la part frontal de pit amb un fermall. També s’emprava la gramalla, un abrigall que tenia l’estructura d’una peça talar amb obertures per treure el cap i que estava dotada d’unes mànigues en forma de farbalà anomenades ales. Els capells més freqüents dels homes eren, el capirot, la barretina, el bonet, el turbant o els barrets de diferents formes i alçades, i respecte al tocat femení, cal dir que les dones podien passar d’un senzill vel, diadema o còfia als tocats més estrafolaris i sofisticats.