Una «Vierge à l’Enfant» noruega

STEPHAN KUHN
La marededéu de Kyrkjebø (fiord de Sogn) està asseguda frontalment i du un vestit daurat sota un luxós mantell, un vel al cap i, al damunt, corona. Sobre la cama esquerra hi ha assegut el Nen Jesús; a la mà dreta hi té un ceptre, només conservat en la seva part inferior. El Nen Jesús, coronat i guarnit amb una túnica daurada amb folre vermell, recolza el peu dret a la cama dreta de la Verge i el seu braç dret devia estar alçat en senyal de benedicció. La poca profunditat de l’escultura i el fet que la part de darrere estigui buidada són senyals que la marededeu no es trobava exempta damunt l’altar, sinó dins d’un tabernacle amb batents mòbils.
El tipus de la marededeus de Kyrkjebø, abundant al nord de França, a Anglaterra i també a Noruega, podria tenir el seu origen a la vall del Mosa. Entre les altres estàtues noruegues d’aquest tipus hi ha les marededeus de Hove i de Dal; la primera d’aquestes dues, datada ca. 1230, podria ser un prototip de diverses escultures noruegues.

D’acord amb això, durant temps s’havia cregut que la marededeu de Kyrkjebø havia estat feta en un taller noruec entre 1240 i 1260, però l’examen atent, l’any 2019, dels pergamins trobats dins la imatge durant una restauració de 1961 ha permès identificar que els textos que contenen (fragments litúrgics) van ser escrits vers 1200 al nord de França. Petits trossos de pergamí com aquests, procedents de manuscrits ja vells, s’utilitzaven per omplir petits forats en les imatges abans d’aplicar-hi la preparació de guix i la policromia; per tant, la imatge devia ser feta en un taller del nord de França i després va ser exportada a Noruega. Al segle XIII Noruega estava en estret contacte cultural i econòmic amb tots els països a la riba del Mar del Nord, sobretot Anglaterra, el nord de França, els Països Baixos i Renània. Aquestes relacions també van deixar la seva empremta en l’art i la literatura cortesana del període.

El topònim Kyrkjebø apareix per primer cop el 1563. En aquesta localitat hi hagué una església edificada pels volts del 1590-1600, ampliada el 1673 i reemplaçada per un nou edifici el 1867; durant l’enderroc i la nova construcció es van recuperar materials arqueològics medievals, cosa que permet suposar que hi havia una església al mateix lloc ja durant l’Edat Mitjana. Allà s’hi degué venerar aquesta imatge de Maria, si no és que va ser portada a Kyrkjebø al segle XVII des d’una altra església avui desapareguda. A la col·lecció del Museu de la Universitat de Bergen també hi ha una estàtua entronitzada del rei Sant Olaf i un crucifix de ca. 1500 procedents de la mateixa església.