El MEV acull una jornada sobre la impressió 3D aplicada a l'art

23–01–14

La impressió digital en 3D és una realitat que té molts camins i cada sector, i especialment els dels museus, han d'explorar-lo per adaptar-lo a les seves necessitats. Els múltiples camins per explorar en aquest camp s'han apuntat al llarg de la jornada “Imprimir un museu. Els reptes dels museus davant el coneixement obert: les impressores 3D” que ha tingut lloc al Museu Episcopal de Vic (MEV) i que ha reunit un centenar de persones. La jornada, pionera a Catalunya en aquest àmbit, presentava una part teòrica de debat i exposició sobre els reptes de la impressió 3D i una de pràctica amb demostracions d'escaneig i impressió 3D. La jornada estava organitzada pel MEV i el VIT Vic. La sessió l'ha obert Carlos Camí (Podcast de la intervenció), director de l'empresa Nub3D que realitza escanejats en tres dimensions. Aquesta empresa ha realitzat, entre d'altres, l'escaneig del retaule de Saulet (segle XIV) o de la Mare de Déu de Boixadors (XIV), obres del fons del MEV. Camí ha destacat que el 3D, i en concret l'escanejat, no és un camp tancat sinó una aplicatiu amb moltes possibilitats. Entre aquestes n'ha apuntat algunes com disposar d'un catàleg virtual en tres dimensions, la realització de rèpliques d'obres sense que aquestes s'hagin de manipular físicament o la digitalització d'obres per comprovar-ne si amb el pas dels anys pateixen degradació. Camí ha destacat que no tot allò que s'escaneja en 3D ha d'acabar-se imprimint. Carme Comas (Podcast de la intervenció), cap de l'àrea de Difusió i Acció Cultural del MEV, ha exposat casos pràctics on el museu ja ha començat a usar l'escaneig i la reproducció d'obres. Ha citat el Retaule de Saulet del monestir de Sant Joan de les Abadesses del fons del MEV que properament retornarà a aquest municipi amb una reproducció feta a partir d'escaneig 3D. El repte que ha obert Comas, però, es centra en com s'han de fer aquestes reproduccions: “Han de ser idèntiques a com estan o si hi ha més informació de com eren s'han de reproduir tal i com eren en anteriors estadis?” s'ha preguntat. Entre el casos citats on s'ha usat el 3D, Comas també ha citat el de la Mare de Déu de les Neus (XIV) situada en una fornícula del carrer del mateix nom de Vic. Davant el perill de més degradació per fred o contaminació pel fet d'estar a l'intempèrie es va optar per fer-ne una reproducció en 3D i conservar-ne l'original. Albert Sierra (Podcast de la intervenció), de l'àrea de comunicació i noves tecnologies de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ha exposat els treballs de restauració i museïtzació de l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll. Aquesta intervenció, inaugurada fa uns mesos, ha permès la conservació i recuperació de les pintures murals originals, situades darrere la reproducció que s’havia exposat fins ara. Sierra diu que quan van saber que un cop escanejat l'absis això permetia tenir informació de com era anteriorment, van optar per la projecció en detriment de la rèplica física. En aquest sentit destaca que s'ha optat per poder oferir veure l'absis sense projecció, les pintures com eren originàriament i l'evolució que han tingut. Sierra ha dit que si s'obté nova informació no hi haurà problemes per adaptar i mostrar-la al nou mapeig. En la segona part de la jornada s'ha realitzat una taula rodona (Podcast taula rodona) sobre el nou repte que s'obre als museus davant l'accessibilitat als continguts culturals. Ángel Llavero, director gerent de l'empresa Sicnova 3D, ha reconegut que per la gran majoria la impressió 3D és desconeguda “tot i que molts n'han sentit a parlar”. En aquest sentit n'ha defensat la seva popularització i múltiples usos. Des d'un altre àmbit, Raul Nieves, membre del col·lectiu blablablaLAB o impulsor del projecte Fabority, ha defensat la filosofia maker i ha llançat el repte de veure les impressores 3D com una eina educativa i no només comercial. Àlex Hinojo, ambaixador de la fundació Wikimedia, ha fet una intervenció clara defensant l'obertura total del contingut dels museus: “El segle XIX va ser el de col·lectar, el XX el de conservar i el XXI ha de ser el d'interconnectar. En aquest sentit ha defensat l'accessibilitat total als continguts culturals perquè en el món interconnectat “les limitacions territorials serveixen com a excusa”. Finalment, Joan Soler Adillon, professor i investigador de l'àrea de comunicació interactiva de la UPF, ha dit que tot i que es parla molt de la impressió 3D no serà una mera moda més sinó un sistema que ha vingut per quedar-se (tot i no poder-ne determinar la intensitat). Soler ha destacat la necessitat de ser capaços de portar la impressió 3D al sector cultural i no deixar-ho caure només al consum. (Podcast debat) "Espai 3D en acció" Paral·lelament a la jornada, s'ha habilitat la sala d'exposicions temporals del museu per acollir l'espai 3D en acció, que ha permès els assistents i curiosos descobrir les possibilitats que dóna la impressió 3D. L'empresa Nub3D ha escanejat una peça del museu, mentre que tres impressores de diferents tipus han imprès altres obres. Veure reportatge d'El 9 TV Veure reportatge diari “ El País”