Anònim
Romà, posterior al regnat d'Adrià (117 - 138)
L'altar té malmeses la part superior i la banda dreta si bé conserva part de la cornisa de la banda esquerra. L'escriptura grollera és de caràcters arcaïtzants. La divinitat a qui es dedica l'ara és de tradició cèltica si bé els "cognomina" dels autors són ben romanitzats, fet que ens confirma la pervivència de divinitats preromanes i l'associació amb d'altres de pròpies de la religiositat romana en plena època imperial. L'expansió del llatí es produí paral·lelament a l'expansió de Roma; a mesura que aquesta va anar conquerint territoris, el llatí es va expandir des del Laci, primer als pobles veïns i després cap als punts més allunyats de l'Imperi. Si bé coneixem el llatí a través de les fonts literàries, altres manifestacions de l'escriptura llatina són les inscripcions, les llegendes monetàries i els grafits. A finals del segle I aC van anar desapareixent les inscripcions ibèriques a favor de la generalització de la llengua i l'escriptura llatines.
Sala2 ,Planta-1
1 Història del Museu
2 Arqueologia
3 Lapidari
Lloc d'execució desconegut
Romà, posterior al regnat d'Adrià (117 - 138)
Gres gris local
71 x 35 x 28 cm
Provinent del santuari del Coll de Susqueda (Selva)
MEV 16494