Compartir

Altar

Arqueologia

Anònim

Romà, posterior al regnat d'Adrià (117 - 138)

Localització icon

L'altar té malmeses la part superior i la banda dreta si bé conserva part de la cornisa de la banda esquerra. L'escriptura grollera és de caràcters arcaïtzants. La divinitat a qui es dedica l'ara és de tradició cèltica si bé els "cognomina" dels autors són ben romanitzats, fet que ens confirma la pervivència de divinitats preromanes i l'associació amb d'altres de pròpies de la religiositat romana en plena època imperial. L'expansió del llatí es produí paral·lelament a l'expansió de Roma; a mesura que aquesta va anar conquerint territoris, el llatí es va expandir des del Laci, primer als pobles veïns i després cap als punts més allunyats de l'Imperi. Si bé coneixem el llatí a través de les fonts literàries, altres manifestacions de l'escriptura llatina són les inscripcions, les llegendes monetàries i els grafits. A finals del segle I aC van anar desapareixent les inscripcions ibèriques a favor de la generalització de la llengua i l'escriptura llatines.

Llegir més

Localització

Sala2 ,Planta-1

1 Història del Museu

2 Arqueologia

3 Lapidari

Detalls de l’obra

Lloc d’execució

Lloc d'execució desconegut

Període

Romà, posterior al regnat d'Adrià (117 - 138)

Material

Gres gris local

Dimensions

71 x 35 x 28 cm

Procedència

Provinent del santuari del Coll de Susqueda (Selva)

Número d’obra

MEV 16494