Compartir

Testa del déu Serapis

Arqueologia

Anònim

Romà, segle II - inicis del segle III

Localització icon

Testa d'una estàtua que presenta un encaix a la base del coll per situar-la sobre el cos. És del tipus alexandrí atribuït a l'escultor grec Briaxis (s. IV aC). El déu porta els cabells llargs i ondulats a banda i banda del rostre, barba partida i serrellet, trets que contrasten amb la polidesa i la serenitat del rostre, els llavis entreoberts i la mirada absent, amb els iris i les ninetes marcats a través de cercles concèntrics. Dalt del cap porta una corona de fulles de roure i, a sobre, el "kalathos" amb una palmeta de cinc fulles, estilització de la branca d'olivera i símbol de la divinitat que és originària de l'Egipte ptolemaic i va gaudir d'una gran difusió a tot l'Imperi romà. La utilització del trepant dóna volum a l'escultura a través del joc d'ombres.

Llegir més

Localització

Sala2 ,Planta-1

1 Història del Museu

2 Arqueologia

3 Lapidari

Detalls de l’obra

Lloc d’execució

Lloc d'execució desconegut

Període

Romà, segle II - inicis del segle III

Material

Marbre blanc de Luni-Carrara amb ús de trepant

Dimensions

23 x 17 x 15 cm

Procedència

Provinent de Valladolid

Número d’obra

MEV 8694