Compartir

TEMPS DE SOMETENTS Guerra del Francès i batalla de Vic

10–12–08

Temps de Sometents. Guerra del Francès i batalla de Vic presenta les imatges, els documents i els objectes d’aquest període turbulent Els fets En el marc del bicentenari de l’inici de la Guerra del Francès, l’exposició Temps de Sometents vol rememorar un episodi dolorós però significatiu de la memòria històrica de Vic i Osona: el pas de les tropes napoleòniques per la comarca i les conseqüències que se’n van derivar. Una de les més importants fou la batalla de Vic, esdevinguda al pla de Malla el dia 20 de febrer de 1810. Pel volum dels efectius que hi van participar, és probablement el fet d’armes més important succeït a la comarca d’Osona. La victòria napoleònica en la contesa és recordada amb la inscripció Vique a l’Arc de Triomf de París. Altres fets significatius van ser el combat de Centelles (1812) i el combat de Roda (1813), així com la devastació que va patir la comarca, l’increment dels impostos, les lleves de quintos i de miquelets, les crides al Sometent, la inflació, la delinqüència i la mortalitat. A Vic es va formar una Junta Corregimental per dirigir la resistència. Els francesos van envair la comarca en cinc ocasions. La població osonenca, com la del conjunt de Catalunya, va oposar-se frontalment a l’ocupació napoleònica. Els joves es van allistar als cossos de miquelets (voluntaris) i els homes més grans van acudir sovint als Sometents o van participar a les companyies de Reserva. En canvi, l’allistament a l’exèrcit regular (quinta) va ser molt rebutjat, pel que suposava de penalitats dels soldats i d’allunyament de la casa i de la comarca de residència. El gruix de la població també va practicar la resistència passiva contra l’exèrcit francès: abandonament de pobles i ciutats quan aquest s’apropava, negant-se a proveir-lo de queviures i diners. Però amb el temps i les penalitats de la guerra, aquesta forma de resistència va anar minvant. L’exposició L’exposició aplega un conjunt rellevant d’objectes, medalles, gravats, periòdics, llibres, documents impresos i manuscrits de l’època de la Guerra del Francès procedents dels arxius locals i del propi Museu Episcopal, que s’exhibeixen en diverses vitrines. Un documental de vídeo explica la història de les intervencions militars franceses a la comarca d’Osona, emmarcades en el context de l’època, i en els plafons s’hi presenten els fets, personatges, documents i itineraris més significatius. La disposició del plafons de l’exposició es troba distribuïda en quatre àmbits: 1. La invasió de Napoleó. L’emperador francès i la Cort espanyola, el general Duhesme i l’exèrcit napoleònic en acció. 2. La resistència. Personalitats polítiques i militars de la resistència patriòtica; soldats, guerrillers i afrancesats. 3. La batalla de Vic. El mariscal Augereau, documents, il•lustracions i croquis de la batalla. 4. Les ocupacions napoleòniques de Vic i Osona. El bisbe Veyan, documents, il•lustracions i croquis de les diverses invasions imperials de la comarca. Les vitrines recullen també aquests quatre aspectes. Hi ha entre d’altres coses gravats i medalles dels Bonaparte i dels reis espanyols Carles IV i Ferran VII, exemplars de periòdics de l’època –la premsa vigatana va començar aleshores- i de les Constitucions de Baiona i de Cadis; documents polítics, fiscals i militars que fan referència a la comarca d’Osona; relats de les invasions napoleòniques a la plana de Vic fets pel bisbe Francesc Veyan i els canonges de la catedral; el gravat de la batalla de Vic sostinguda al pla de Malla; recomanacions del metges sobre l’epidèmia de tifus de 1809, i les normes de la celebració de balls públics. Pel que fa al documental de vídeo, relata els orígens de la Guerra del Francès i les successives vingudes dels napoleònics a Osona, destacant els principals protagonistes dels fets, el capteniment de la població i els esdeveniments militars a la comarca. Selecció de textos de l’Exposició LA INVASIÓ DE NAPOLEÓ “ La Guerra del Francès es va iniciar el 1808 amb la invasió no declarada de les tropes franceses, mentre Napoleó suprimia el govern espanyol del rei Carles IV i posava en el tro el seu germà Josep. Va ser una guerra de moviments i molt cruenta, a causa de la forta resistència antinapoleònica i de l’activitat dels combatents guerrillers, no reconeguts per les tropes franceses. L’exèrcit regular patriota de Catalunya, basat en la quinta, era escàs i poc efectiu, fet pel qual hagué de ser auxiliat pels sometents i pels miquelets. Els bonapartistes, amb una força militar més professional i organitzada, van acabar dominant la major part de les ciutats fortificades, però foren incapaços de controlar el camp i la muntanya. La derrota de Napoleó a Europa va conduir a l’evacuació francesa del Principat el 1814.” LA RESISTÈNCIA “La invasió francesa ensorrà el règim absolutista espanyol i causà un momentani buit de poder. Aquesta situació i l’odi a l’ocupant van provocar una revolta popular que exigí a les autoritats locals l’organització immediata de la resistència. Alguns radicals van protagonitzar disturbis i assassinats. Ben aviat es dreçà un nou sistema polític patriòtic basat en les Juntes i legitimat posteriorment amb les Corts de Cadis. El desig general de reformes va propiciar el triomf transitori dels liberals. El Principat va ser governat per la Junta Superior de Catalunya, ben avinguda amb el govern espanyol però en tensió amb els militars. La guerra va comportar un augment molt fort de les contribucions i un increment paral•lel de la resistència al fisc. Catalunya quedà devastada pel fet d’haver de mantenir dos exèrcits i patir les consegüents destruccions i saqueigs. L’economia s’enfonsà i els preus pujaren; la guerra, els desertors i la mala situació material de la gent fomentaren la delinqüència.” LA CIUTAT DE VIC I LES OCUPACIONS NAPOLEÒNIQUES (1809-1810) “La primera invasió francesa de la comarca es va produir el 17 d’abril de 1809 i va durar fins el 18 de juny. El general Gouvion Saint-Cyr es trobà una ciutat buida. Només s’hi havien quedat unes tres-centes persones –malalts, vells, alguns eclesiàstics- encapçalades pel bisbe Francesc Veyan, que negocià amb els imperials i evità l’incendi de Vic. Tothom havia fugit cap a les muntanyes i pobles de les rodalies de la plana, on la gent va malviure en barraques o en cases de parents i coneguts durant dos mesos. Les masies del pla foren cremades o destruïdes una per una. Però els francesos tampoc van tenir una estada agradable a causa dels atacs dels sometents, la manca de provisions i les malalties. Després de la caiguda de Girona, el general Joseph Souham tornà a la plana de Vic per destruir les desmoralitzades forces patriotes en retirada. Des de la Garrotxa, el dia 11 de gener de 1810 va foragitar els contingents que protegien el Grau d’Olot i la Salut, i l’endemà entrà a Vic. Aquesta vegada la fugida de la població civil ja no va ser tan massiva. Un sector dels vigatans i bona part dels regidors restaren a la ciutat amb els napoleònics, però la Junta Corregimental –i molta altra gent- escapà penosament emportant-se la documentació. Aviat Souham es trobà empantanegat a la comarca, mancat de comunicacions i de subsistències, i atacat cada dia pels sometents concentrats a Sant Bartomeu del Grau. El 20 de febrer l’envestí el capità general espanyol O’Donnell: el resultat va ser la batalla de Vic. Per fi, els imperials es retiraren de la comarca el 15 de març a les set de la tarda.” LA CIUTAT DE VIC I LES OCUPACIONS NAPOLEÒNIQUES (1811-1812) “Un cop conquerides les principals places fortes, l’exèrcit de Suchet s’endinsà cap a l’interior de Catalunya per completar l’ocupació del país. Va entrar a Vic amb sis mil homes el 13 de juliol de 1811. La major part de la gent del pla es quedà a casa i se subjectà al Francès, li va pagar impostos i li proporcionà queviures, i a canvi aquest va respectar vides i hisendes. Es notava el cansament de la guerra, la crisi econòmica i la manca d’expectatives. El general napoleònic va voler obligar el bisbe Veyan a celebrar un Te Deum a la catedral, però el prelat s’hi negà en rodó i fou detingut. El dia 22 de juliol els francesos ja abandonaven Vic en direcció a Montserrat, que van prendre pocs dies més tard. La darrera ocupació de la Plana la protagonitzà el general Decaen des del 4 de novembre de 1812, després d’haver vençut les tropes patriotes en furiosos combats a La Garriga i a Centelles, on s’arribà a la baioneta. Les autoritats de la ciutat van fugir, però la major part dels habitants no es van moure. El domini imperial fou benèvol. Decaen es va limitar a exigir allotjament, queviures i contribucions a Vic i als pobles de la plana. El 14 de novembre de 1812 al matí, els napoleònics formaren al pla del Remei i van marxar pel camí de Manresa, prosseguint la perpètua i infructuosa persecució de l’exèrcit resistent. Encara el 8 de juliol de 1813 la gent de la Plana va tenir un altre ensurt quan el general napoleònic Lamarque, provenint d’Olot, arribà a Roda de Ter amb gairebé dos mil homes i entaulà un combat de nou hores de duració amb les tropes de Manso, el Baró d’Eroles i Villaamil, que el van deturar des de l’altra banda del riu i després el derrotaren a La Salut”. LA BATALLA DE VIC “El dimarts 20 de febrer de 1810, a les set del matí, una bona part de les tropes disponibles del militar Enrique O’Donnell, capità general de Catalunya, desfilaven cap a la plana de Vic procedents de Moià. Formaven un exèrcit respectable d’uns quinze mil homes, distribuïts en quatre columnes: la primera s’acostava per Tona i incloïa tota la cavalleria; la segona baixava de Collsuspina i es formava en ordre de batalla en arribar prop del pla; la tercera arribava per Sentfores i ocupava les altures de l’oest de la Plana; la quarta, composta per uns quants milers de sometents i miquelets a les ordres del sacerdot-guerriller Francesc Rovira, davallava de les estribacions de Sant Bartomeu del Grau i iniciava un furiós atac contra un batalló francès d’infanteria de línia aquarterat a Gurb. L’objectiu d’O’Donnell era aniquilar la divisió napoleònica del general Joseph Souham, establerta a la plana des de mitjan gener. Souham hagué de reunir apressadament les forces disperses pel pla i fer front a un atac acarnissat que va romandre en equilibri durant moltes hores. La batalla s’entaulà al terme de Malla, molt a prop de les portes del sud de la ciutat. El mateix general Souham va ser ferit vora l’ull esquerre, fet pel qual hagué de deixar el comandament de la divisió pocs dies després. O’Donnell va fer repetits intents per trencar les línies napoleòniques, en el darrer dels quals abocà un fort contingent d’infanteria suïssa recolzada per la cavalleria contra l’ala esquerra francesa. Aquesta maniobra va ser deturada per un regiment de dragons, que aconseguí la rendició dels suïssos i provocà així l’inici de la desbandada de l’exèrcit espanyol cap a Tona i Moià” Fitxa tècnica de l’Exposició Dates: Del 12 de desembre de 2008 al 13 d’abril de 2009 Lloc: Sala d’exposicions temporals del Museu Episcopal de Vic Organitza: Centre d’Estudis Socials d’Osona, el Patronat d’Estudis Osonencs, el Museu Episcopal de Vic i la Universitat de Vic, amb la col•laboració de la Fundació Institució Puig Porret i de l’Institut Ramon Muntaner. Comissari i coordinador: Maties Ramisa Verdaguer, del Centre d’Estudis Socials d’Osona. Horaris MEV: Dimarts a divendres de 10 a 13 i de 15 a 18 Dissabtes de 10 a 19 Diumenges i festius de 10 a 14


Descarregar nota