Conjunt de fórmules religioses ordenades per capítols destinades a servir de guia al difunt en el Més Enllà. Derivades dels antics Textos de les Pir&agr...
Mòmia i sarcòfag antropomorf de la cantora d'Amon Nadegaubastisred. El sarcòfag té dues parts: una caixa on es diposita la mòmia i la tapa q...
L'àmfora, que servia per portar i aconduir líquids, presenta vernís negre-rogenc a tot el vas, amb l'excepció dels requadres on es desenvolupa el tema, ...
El Museu Episcopal de Vic disposa d'una àmplia col·lecció d'esculturetes en bronze de fusió plena que formaven part del mobiliari domèstic de les...
El Museu Episcopal de Vic disposa d'una àmplia col·lecció d'esculturetes en bronze de fusió plena que formaven part del mobiliari domèstic de les...
El Museu Episcopal de Vic disposa d'una àmplia col·lecció d'esculturetes en bronze de fusió plena que formaven part del mobiliari domèstic de les...
Testa d'una estàtua que presenta un encaix a la base del coll per situar-la sobre el cos. És del tipus alexandrí atribuït a l'escultor grec Briaxis (s. IV...
Altar motllurat i coronat per un frontó triangular. A la paret superior presenta rotlles laterals i "focus" circular. Al lateral esquerre hi ha un "simpulum&q...
Placa rígida d'un fermall de cinturó amb ornamentació calada i retocs de burí a la superfície de l'anvers. S'ha perdut la sivella que se subjecta...
Capitell d'ordre compost que presenta un tambor amb un motiu decoratiu format per una doble corona de vuit fulles d'acant en cadascun dels registres i una disposició capicul...
Llengüeta perforada amb decoració cardial....
Vas hemisfèric amb nanses tubulars horitzontals i decorat amb «bigotis»....
Vas globular (tipus «montboló»)....
...
...
...
A principis de la dècada de 1960 es van localitzar sis «sepulcres de fossa», enterraments utilitzats pels grups humans que van viure en aquesta zona durant el ne...
Les «grans làmines» són uns estris lítics particularment significatius. Atesa la seva mida, que és excepcional en aquest cas, el suport de l...
Dins de l'àmplia varietat d'elements realitzats amb os durant la prehistòria recent, destaquen particularment les anomenades «pintes». Elaborades generalm...
Dins de l'àmplia varietat d'elements realitzats amb os durant la prehistòria recent, destaquen particularment les anomenades «pintes». Elaborades generalm...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
El «Dipòsit de Ripoll» és un conjunt d'elements de bronze, uns en bones condicions i d'altres d'amortitzats, localitzat de manera casual l'any 1901 prop d...
L'estela mostra el caràcter guerrer de les elits ausetanes anteriors a la conquesta romana. S'hi representa una escena figurada emmarcada a ambdós costats per tres mo...
L'arracada anular i l'apèndix de fíbula de tipus cèltic (MEV 12745) (format per una placa circular de ferro amb aplicacions hemisfèriques de corall fixa...
L'arracada anular (MEV 12744) i l'apèndix de fíbula de tipus cèltic (format per una placa circular de ferro amb aplicacions hemisfèriques de corall fixa...
La gramàtica i la traducció de la llengua ibèrica per ara són un enigma. L'escriptura ibèrica emprà, en territori català, un alfabe...
L'"arula" portàtil i domèstica és anepigràfica i presenta en el "focus" restes de foc, potser d'haver-hi cremat perfums o encens. Fo...
Aquest plat, juntament amb l'arula portàtil i domèstica (MEV 24398) i tot un conjunt ceràmic, fou exhumat dins d'un habitatge i en context estratigràfic...
Fragment de placa de revestiment amb un cap femení de perfil; el cabell llarg està cenyit al crani donant la volta al cap i queda recollit en una petita trossa al cla...
L'altar té malmeses la part superior i la banda dreta si bé conserva part de la cornisa de la banda esquerra. L'escriptura grollera és de caràcters arca...
En el mosaic es representa el rostre d'una figura femenina amb vel dins d'un quadre negre en disposició romboïdal que formaria part d'una composició més g...
Forma part d'un aixovar format per objectes de caràcter personal i ofrenes funeràries documentat dins d'un sarcòfag de plom amb coberta de tègules plane...
Forma part d'un aixovar format per objectes de caràcter personal i ofrenes funeràries documentat dins d'un sarcòfag de plom amb coberta de tègules plane...
Formen part d'un aixovar format per objectes de caràcter personal i ofrenes funeràries documentat dins d'un sarcòfag de plom amb coberta de tègules plan...
Mil·liari amb base paral·lelepipèdica....
Mil·liari sencer amb basament amb textos gravats successivament. Aquest mil·liari, juntament amb els altres trobats al Molí de les Canes, testimonia l'exist&eg...
Columna mil·liari sense sòcol del procònsol Mani Sergi. Aquest mil·liari permet datar una de les vies romanes més antigues de la península...
Mil·liari sencer amb basament de Galeri. Aquest mil·liari, juntament amb els altres trobats al Molí de les Canes, testimonia l'existència de la via roma...
Aquest tipus de capitell deriva dels corintitzants amb volutes en forma de S que trobem a Itàlia des de l'època antonina. Està ben conservat i fou buidat i reu...
Peça de ceràmica realitzada a torn i cuita amb un forn tancat d'atmosfera reductora que, mitjançant la utilització del fum que es desprèn de la c...
El Museu Episcopal de Vic conserva diversos elements escultòrics provinents del monestir de Sant Pere de Casserres, un important monestir benedictí fundat al segle XI...
La fundació del monestir de Sant Pere de Casserres es va deure a la iniciativa dels vescomtes d'Osona, però també cal dir que altres famílies nobles de ...
L'antiga catedral romànica de Vic va ser enderrocada a finals del segle XVIII per permetre la construcció de l'actual seu catedralícia. Al final de la Guerra C...
La Catedral romànica de Vic va ser consagrada l'any 1038 pel bisbe Oliba. Es tractava d'un edifici molt representatiu de la primera arquitectura romànica que al segle...
Aquest capitell presenta les seves quatre cares decorades amb uns monstres alats que s'afronten entre ells i que s'uneixen pels caps, situats als angles en el lloc que en un capite...
Al costat dels relleus i d'altres elements escultòrics que provenen de la Catedral romànica de Vic, i a la vista del campanar del segle XI, l'únic element que ...
Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà –al Museu Diocesà de Barcelona–, i le...
La presentació museogràfica del nou edifici ha permès exposar per primera vegada la totalitat dels fragments de les pintures murals de l'absis de Sant Sadurn&i...
De la mateixa manera que en el cas de Sant Sadurní d'Osormort, l'actual presentació museogràfica ha permès exposar per primera vegada la totalitat dels ...
Aquest frontal d'altar correspon a l'estil romànic geometritzant desenvolupat a Catalunya al llarg de la primera meitat del segle XII, del qual un dels exemples més i...
Per bé que ja des del primer catàleg del Museu Episcopal publicat l'any 1893 es donés com a procedència d'aquest frontal un lloc imprecís situat ...
Els baldaquins estaven col·locats originàriament a l'absis de l'església, sobre l'altar, lleugerament inclinats i sostinguts per dues bigues per tal de poder s...
A partir de la segona meitat del segle XII es va popularitzar molt a tot Catalunya el culte a la Mare de Déu gràcies en gran part a la devoció mariana impulsad...
Originàriament aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vila-seca, en el terme de Sant Martí Sescorts, i fou ...
L'autor d'aquest frontal d'altar és el mateix que a finals del segle XII va realitzar les pintures murals d'una absidiola dedicada a sant Tomàs Becket de l'esgl&eacut...
La tradició de decorar totes les cares de l’altar cristià és molt antiga, però s’han conservat molt pocs exemples de laterals d’altar ...
La petita església de Sant Cebrià de Cabanyes data dels segles XI-XII. Va ser la seu d’una parròquia fins al segle i el 1867 s’hi van suprimi...
Biga davantera de baldaquí que combina les tècniques de la policromia al tremp i l'estuc. La part central està feta en relleu de guix, i presenta cinc lleons p...
Cresteria de baldaquí d'estructura rectangular, acabada a la seva part superior per onze arcs retallats. Presenta una gamma cromàtica reduïda i en destaca l'&uac...
A finals del segle XII s'introdueix a Catalunya un nou corrent estilístic d'origen bizantí –a la "maniera greca"– que es perllongarà al l...
El corrent italobizantí arribat a Catalunya als voltants de l'any 1200 es va desenvolupar al nostre país fins a mitjan segle XIII, i té en l'altar de Llu&ccedi...
Aquest frontal d'altar és una versió més popular d'aquest art italobizantí desenvolupat a Catalunya al llarg de la primera meitat del segle XIII. De la ...
Aquest fragment de pintura mural amb l'escena del Sant Sopar decorava originalment la part inferior de la capella de santa Caterina de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell...
Procedent de l'església de Sant Miquel de Soriguerola, prop d'Urtx, a la plana de la Cerdanya, es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya una taula dedicada a l'arc&ag...
L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar una expedició de caràcter científic als Pirineus amb l'objectiu d'estudiar l'art medieval, molt especial...
Per bé que aquest frontal va ser recollit l'any 1889 de l'església parroquial de Sant Pere de Ripoll, és probable que formés part del mobiliari lit&uacu...
La figura representa la iconografia del Crist en Majestat assegut amb el llibre de la llei a la mà esquerra en el moment en el qual devia fer el signe de la benedicció...
A Catalunya la veneració a la Mare de Déu es va estendre d'una manera molt generalitzada a partir de la segona meitat del segle XII gràcies en gran part a la d...
L'autor d'aquesta escultura va seguir per a la seva realització el model de la Santa Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb la qual guarda nombrosos paral·...
Aquesta imatge prové de l'antiga església de Santa Maria de la Rodona, enderrocada l'any 1781, que era de planta circular i estava situada en una plaça davant ...
La iconografia del Crist en Majestat prové molt probablement del text de l'Apocalipsi que descriu la visió de Jesucrist triomfant, vestit amb la túnica, vingut...
La iconografia del Crist en Majestat prové molt probablement del text de l'Apocalipsi que descriu la visió de Jesucrist triomfant, vestit amb la túnica, vingut...
Aquesta Majestat és una de les primeres obres d'art que va entrar a formar part del fons del Museu Episcopal i es va mostrar al costat dels frontals romànics provinen...
L’anatomia d’aquesta escultura és força sumària: per exemple al tors només es marquen uns pectorals molt plans i no pas les costelles. El pe...
Aquesta marededéu de gran format respon encara a la iconografia de tradició bizantina pròpia del segle XII, representada com a tron de l'infant Jesús el...
Per bé que la Marededéu de Veciana encara respon al model iconogràfic tradicional de les marededéus del segle XII, ens trobem davant d'una escultura que...
L’escultura presenta Maria asseguda al tron amb el Nen damunt el genoll esquerre. A diferència d’altres marededeus romàniques catalanes, aquesta ha conser...
Aquesta imatge representa la figura del Crist pantocràtor assegut en un tron beneint amb la mà dreta i mostrant amb la mà esquerra el llibre de la Llei que t&e...
Així com la iconografia romànica del Crist crucificat destaca el seu caràcter majestàtic, la iconografia gòtica subratlla la humanitat de Crist, ...
Petit manuscrit en pergamí, trobat replegat a l'interior del reliquiari de la Vera Creu, que certificava la identitat de les relíquies i que normalment era expedit pe...
Transcripció feta durant el segle XIII, en pergamí, de la carta que va enviar Oliba a Arnau Mir de Tost oferint-li el reliquiari de la Vera Creu. La carta original fo...
Ferrer Bassa va ser el pintor que va introduir a l'escola de Barcelona l'estil modern italogòtic creat per Giotto i caracteritzat per la suavitat de les formes i l'eleg&agra...
Es coneix amb el nom de Mestre de Rubió un pintor anònim català molt influenciat per l'estil italogòtic, del qual es conserva "in situ" el gra...
Es tracta de la taula central d'un retaule desaparegut, contractat el mes de juny de l'any 1394 per Pere Serra, destinat a l'església del convent de Sant Domènec de M...
Es tracta del compartiment lateral d'un retaule desaparegut, que ingressà al Museu l'any 1910. Representa l'episodi de la Passió en què Jesús és ...
El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva el gran retaule de la Mare de Déu del reial monestir de Santa Maria de Sixena que ha donat nom a un mestre que presenta unes ca...
Es coneix amb el nom de Mestre d'Estamariu un pintor anònim català –probablement l'artista Arnau Pintor– documentat a la Seu d'Urgell entre els anys 1357 ...
Jaume Cabrera va ser un pintor barceloní format segurament al taller dels germans Serra, els quals li degueren transmetre el gust italianitzant caracteritzat, en el seu cas,...
Aquest petit fragment correspon a la part superior d’una taula de tema desconegut; en queda la part superior del fons, amb un cel estrellat i àngels músics, d&r...
Jaume Cabrera va ser un pintor barceloní format segurament al taller dels germans Serra, els quals li degueren transmetre el gust italianitzant caracteritzat, en el seu cas,...
Per les nombroses obres conservades i documentades d'aquest pintor procedents de la ciutat de Cardona s'ha pogut saber que degué tenir el seu taller en aquesta ciutat a red&...
La pintura de Joan Mates va ser la més elegant i refinada de Catalunya del primer quart del segle XV. Establert a Barcelona, va rebre nombrosos encàrrecs de retaules ...
Una ciutat com Vic, amb una Catedral i una seu episcopal tan importants, devia tenir al segle XV diversos tallers de pintors des d'on es realitzaven els encàrrecs per a les ...
Una ciutat com Vic, amb una Catedral i una seu episcopal tan importants, devia tenir al segle XV diversos tallers de pintors des d'on es realitzaven els encàrrecs per a les ...
Una ciutat com Vic, amb una Catedral i una seu episcopal tan importants, devia tenir al segle XV diversos tallers de pintors des d'on es realitzaven els encàrrecs per a les ...
Aquest nom tan singular de Mestre de les Figures Anèmiques fou donat per l'historiador de l'art Chandler Post «...a causa dels seus tipus sense sang, tan mancats de va...
Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre pa&...
Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre pa&...
Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre pa&...
Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre pa&...
Ramon de Mur va ser el principal pintor representant del primer gòtic internacional de l'escola de Tarragona, i va estar actiu al llarg de les tres primeres dècades d...
La mort de Lluís Borrassà l'any 1425 coincideix pràcticament amb l'inici de l'activitat artística de Bernat Martorell el qual, des del seu taller de Bar...
La mort de Lluís Borrassà l'any 1425 coincideix pràcticament amb l'inici de l'activitat artística de Bernat Martorell el qual, des del seu taller de Bar...
El nom d'aquest pintor prové d'aquesta taula amb la figura de la Mare de Déu amb l'Infant provinent de Glorieta, ingressada al Museu a finals del segle XIX en l'&egra...
El taller d'aquests dos pintors estava establert a Barcelona i va estar actiu bàsicament al llarg del segon quart del segle XV, fins a l'any 1442, aproximadament durant els ...
De l'any 1432 i l'any 1434 es conserven dos documents que fan referència a donatius destinats a la realització del retaule major de l'església de Santa Maria d...
Segons les fonts documentals sembla que el jove Jaume Huguet es va iniciar en l'ofici de pintor al costat del seu oncle Pere Huguet el qual va col·laborar professionalment a...
Segons les fonts documentals sembla que el jove Jaume Huguet es va iniciar en l'ofici de pintor al costat del seu oncle Pere Huguet el qual va col·laborar professionalment a...
Segons les fonts documentals sembla que el jove Jaume Huguet es va iniciar en l'ofici de pintor al costat del seu oncle Pere Huguet el qual va col·laborar professionalment a...
No es coneix l'autor d'aquesta taula provinent de l'Astor que representa sant Agustí llegint dintre del seu estudi. Al fons de la taula, a través de l'obertura d'una ...
L'any 1481 el pintor Francesc Solives, amb taller establert a la ciutat de Tarragona, va signar el contracte per la realització d'aquest retaule destinat al santuari de la M...
El retaule de Preixana té l'interès de ser un dels pocs retaules de format mitjà que s'han conservat en la seva integritat fins als nostres dies. Està d...
Joan de Rua va ser un pintor de Montblanc actiu a la darreria del segle XV a la zona entre els bisbats de Tarragona, Lleida, Vic i Barcelona. La seva obra conservada més imp...
La representació del Crist crucificat, clavat a la creu amb quatre claus, vestit amb túnica llarga i sense expressió de patiment rep, a Catalunya, la denominac...
Cap als anys quaranta del segle XIV va treballar a Sant Joan de les Abadesses un grup d'escultors especialitzat en la realització d'obres d'alabastre. Del conjunt de la seva...
Aquesta imatge de la Mare de Déu sedent és, com el retaule de la Passió de Bernat Saulet, un reflex de l'activitat dels escultors especialitzats en la talla de...
Com la Marededéu del Puig de França, anteriorment comentada, aquesta imatge també procedeix d'Ogassa, al Ripollès, on es troben les esglésies par...
Aquesta Marededéu procedeix de Vic i es presenta al costat d'altres peces d'alabastre que acabem de descriure i que, com ella, són realitzades cap a mitjan segle XIV....
Aquesta marededéu procedent de Boixadors, a la comarca de l'Anoia, és una de les peces més sobresortints de la col·lecció d'escultura gòti...
Un dels aspectes més notables de les col·leccions d'escultura del Museu Episcopal de Vic és la riquesa de les seves sèries d'imatgeria mariana, ja que m...
L'escultor Jordi de Déu va desenvolupar la seva activitat a la segona meitat del segle XIV i en els primers anys del segle XV, esdevenint una de les figures principals de l'...
Maria Magdalena o, simplement, la Magdalena, és tradicionalment identificada amb la dona que va ungir el cap de Jesús a Betània, a casa de Simó el Lepr&...
Aquesta imatge de procedència desconeguda ens dóna peu a comentar un altre tret característic de les imatges gòtiques de la Mare de Déu: la seva ...
Els objectes de vori han estat sempre molt apreciats tant per la qualitat i l'exotisme de la matèria ebúrnia com per la delicadesa amb què acostumen a ser treb...
Originalment aquesta creu s'alçava al Pla dels Caputxins de Vic. Al segle XVII va ser transportada al capdamunt del carrer de Sant Francesc i al segle XIX va passar al cemen...
L'Anunciació correspon al moment en què l'arcàngel Gabriel va anunciar a la Verge Maria el naixement de Jesús. L'episodi és narrat així a ...
Durant el segle XIV el culte als sants màrtirs Llucià i Marcià va rebre, a Vic, un impuls considerable. Aquesta urna va contenir les seves relíquies, qu...
La Catedral de Vic és dedicada a sant Pere, per la qual cosa són diverses les imatges d'aquest sant –el príncep dels apòstols de Jesús– que provenen de la Catedral. Sant Pere acost...
A l'antiga Catedral de Vic hi havia diversos sepulcres de bisbes, de canonges, de famílies notables, etc. Molts s'han perdut totalment, com ara el sepulcre de sant Bernat Ca...
Durant els segles del gòtic (del XIII al XV) la Catedral de Sant Pere de Vic es va ampliar i embellir amb nombroses obres d'art posades al servei del culte. La majoria eren ...
Segons la tradició, sant Hipòlit va ser un soldat romà que es va convertir al cristianisme per causa de sant Llorenç i que per això va ser martir...
L'arribada de l'aigua corrent a Vic, al segle XV, va significar un important progrés per a la ciutat i va comportar la construcció de canalitzacions i de cinc fonts p...
L'arribada de l'aigua corrent a Vic, al segle XV, va significar un important progrés per a la ciutat i va comportar la construcció de canalitzacions i de cinc fonts p...
Els grups del Sant Sepulcre representen l'enterrament de Jesús, amb la intervenció de la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Maria Magdalena, Maria Salom&eacut...
Forma part del retaule de la Santíssima Trinitat de la Seu de Manresa. Mostra el Crist de la Pietat, envoltat dels diferents atributs de la passió. El conjunt del ret...
Només es conserven tres compartiments del retaule, amb les representacions de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista (compartiment principal), el Baptisme de Crist i san...
El nom de Llúcia, relacionat amb la llum i amb els ulls que la perceben, es troba a l'origen de la popular llegenda sobre aquesta santa: Llúcia preferí treure'...
Únicament es conserva la taula principal del retaule dedicat a santa Bàrbara i que Joan Gascó contractà el 25 de novembre de 1516 per a la capella de Sa...
Es tracta de l'obra més emblemàtica de tota la producció pictòrica gasconiana, on sobresurt el Joan Gascó més influït per l'est&egrav...
Es tracta d'un dels cinc registres del bancal del retaule de sant Joan Baptista que Joan Gascó contractà l'11 de novembre de 1527 per a una de les capelles de l'esgl&...
L'escena del Calvari, gairebé obligatòria en un retaule, coronava a Pruit un conjunt de taules dedicades a sant Andreu que Joan Gascó havia contractat l'abril ...
L'escena mostra un dels miracles més famosos atribuïts a sant Bartomeu al seu pas per la Índia: el sant, alçant el braç, fa que un esperit maligne ...
La història de sant Vicenç diaca, un dels màrtirs més antics i populars de la Península, es resumeix en aquest retaule amb les escenes de la pred...
Seguint la tradició catalana, aquesta caixa de núvia es daurà i, sobretot, es policromà. La tasca fou encarregada al taller que dirigia Perot Gasc&oacut...
Aquestes taules, probablement elements decoratius complementaris d'un retaule no identificat o perdut, mostren l'una el rei David i les sibil·les Cumea i Hel·lesp&ogr...
Aquestes dues taules, òbviament pensades per a complementar l'escenografia monumental d'un Calvari, provenen de la capella del Sant Crist de l'església parroquial de ...
El "clavus" era un dels adornaments de la túnica copta que es posava a la seva part baixa o a les muscleres. Podia ser de forma quadrada, ovalada o circular. Aques...
Aquest teixit folrava una lipsanoteca (MEV 864) donada per l'abat Oliba a Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger l'any 1040, tal i com consta en un pergamí (MEV 10785) que ...
Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or es...
El Drap de les Bruixes o Pal·li de les Bruixes és un teixit hispanoàrab que, segons la tradició, va servir de frontal d'altar. Té dues franges de...
Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic (1233-1243), va ser enterrat a la Catedral amb els ornaments pontificals. Només en resten una tira de parament de l'alba, de seda hisp...
La capa de Ramon de Bellera, bisbe de Vic entre 1352 i 1377, fou deixada a la Catedral pel bisbe a la seva mort. En el segle XVII va ser desmuntada i aplicada a peces del tern Desp...
La casulla de Miquel de Ricomà, bisbe de Vic entre 1345 i 1346, consta de dues parts laterals, al davant i al darrere, i l'escapulari o fresadura. Els teixits dels laterals ...
Teixit exterior de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca. Teixit interior de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i a...
Teixit de fons de domàs, base ras de cinc, ordit i trama de seda blanca; fet en teler de llaços o a l'estirada. Serrell de passamaneria de seda blanca, passamaneria d...
Teixit de fons de ras de cinc; ordit i trama de seda vermella; fet en teler de llisos i pedals. Serrell de passamaneria de seda verda i or, fet en teler de passamaneria. Teixit i s...
Teixit de fons de vellut blau fosc d'un sol cos; ordit de fons i de pèl de seda, trama de seda; fet en teler velluter de llisos i pedals. Serrell de passamaneria de seda ver...
Teixit de fons de vellut negre d'un sol cos, ordit de fons i de pèl de seda, trama de seda; fet en teler velluter de llisos i pedals. Serrell de passamaneria de seda negra i...
Teixit de fons de domàs, base ras de quatre, ordit i trama de seda vermella; fet en teler de llaços o a l'estirada. Serrell de passamaneria de seda morada, groga, tar...
Teixit de vellut verd maragda d'un sol cos, fons sarja de tres; ordits de pèl i de fons de seda i trama de seda. Fet en teler velluter de llisos i pedals; fabricat a Val&egr...
Tern litúrgic del canonge Bernat Despujol: casulla, dalmàtiques, estoles, maniples i sobrecolls de dalmàtiques. El "tern" és un conjunt d'indu...
Teixit de vellut llavorat de dos cossos, fons acanalat de tres amb trama suplementària d'or llançada i formant anellat en el dibuix; ordits de pèl i de fons de...
Teixit de vellut llis granat d'un sol cos; ordits, de pèl i de fons, i trama de seda, fet en teler velluter de llisos i pedals. Passamaneria de seda i or, cordons i borles d...
Teixit llavorat amb fons de tafetà amb decoració per acanalat de cinc i dibuix de trames policromes llançades i lligades per sarja de tres; ordits i trames pol...
Tècnica de tapisseria d'alt lliç. Tafetà per trames múltiples i discontínues. Ordit de lli i trames múltiples policromes de llana. El dibu...
Fruitera de contenidor semiesfèric aplanat i obert vers la boca, sobre un peu atrompetat amb estrangulacions i amb una base de vora doblada. L'objecte se sustenta sobre la b...
Llàntia o llum d'oli de cos cònic i boca gruixuda d'ala ampla. La superfície del contenidor és decorada amb esmalts que dibuixen tiges de muguet o lliri...
Plat elevat sobre una tija bufada amb mascarons i amb ressalt anular i peu atrompetat. La part superior de la vora aixecada i reforçada està decorada en el centre amb...
Gerros de cos esfèric aplanat decorats amb fils de lacticini en espiral, amb extensió cilíndrica, oberts vers la boca i amb dues grans nanses amb crestes pin&c...
Ampolla en forma de pinya sobre una tija amb magolla massissa i amb peu lleugerament atrompetat de vora reforçada. La utilització de la forma de pinya fou un element ...
Almorratxa de contenidor esfèric aplanat decorat amb fils de lacticini en espiral, quatre brocs i un tòt, crestes i cordons de fils aplicats i acabament inferior amb ...
Càntir amb contenidor de forma bulbosa i perímetre de la base amb aplicació de fil arrissat, llarg broc i tòt cilíndric de llavi ametllat. La nan...
Flascó prismàtic de cantons aixamfranats, amb decoració esmaltada amb una figura femenina envoltada de motius vegetals i espirals. Aquest tipus d'objecte es fe...
Ampolla de coll atrompetat, expandit en cos cilíndric, tapada amb un pom esfèric. Decoració tallada en facetes verticals, formant diferents models i amb decora...
Gerra de cos esfèric aplanat amb alt coll atrompetat amb dues nanses amb fils pinçats i crestes. Els gerros andalusos dels segles XVII i XVIII presenten unes formes f...
Servidora de plat pla de vora elevada, amb cadena de fil blau i ondes marcades en motlle en forma de flor. El plat descansa sobre una base atrompetada amb acabament reforçat...
Excepcional enquadernació romànica, que tan sols conserva una tapa de fusta recoberta de pell gofrada. La pell ha estat decorada amb l'estampació d'uns ferros ...
Revestiment de paret de guadamassil, en forma de sanefa vertical, amb la representació d'una columna amb capitell corinti, fust estriat i base flanquejada per una doble sane...
Fragment de revestiment de paret de guadamassil en forma de sanefa horitzontal que correspondria a la part alta d'un conjunt d'un revestiment mural. Conserva un petit voraviu a la ...
Coixí amb finalitat litúrgica, fet de guadamassil. La pell, després de ser platejada i daurada amb colradura, ha estat ferretejada amb ferros de diferents form...
Frontal d'altar amb la figura de sant Feliu al centre, vestit de bisbe, amb una palma a la mà dreta i una roda de molí. Aquest últim element iconogràfic...
Frontal d'altar de guadamassil format per diverses peces de pell platejada, daurada amb colradura, ferretejada i policromada, formant un cos principal, amb una peça central ...
Cofre encuirat, amb el buc de planta rectangular i la tapa bombada que s'obre en un pla inclinat, fet de fusta emmetxada, i tot recobert de cuir clavetejat amb tatxes de llaut&oacu...
Frontal d'altar de guadamassil emmotllat amb la representació, dins d'un rectangle central, de la figura de Crist a la creu, flanquejat per dos xiprers, i amb la ciutat de J...
Reliquiari de la Vera Creu que Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà, va regalar a Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger. Aquest reliquiari és rectangular am...
Dipòsit de figó califal cordovès, de vidre emmotllat, de la segona meitat del segle X. Aquest objecte és un dels més significatius de la relaci&o...
Com altres exemplars del Museu Episcopal de Vic, els vidres hispanoàrabs reaprofitats a Catalunya com a lipsanoteques són un autèntic tresor arqueològic...
Es tracta d'un objecte de significació i problemàtica idèntics a la lipsanoteca vítria de Casserres, MEV 2286. En aquest cas, el figó que actu&ag...
Es tracta d'una caixa cilíndrica de dues peces de fusta tornejada. Aquestes peces s'articulen mitjançant una reducció troncocònica en l'element inferior...
Aquesta llata tapava el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar de Sant Julià de Vilatorta. En aquest darrer, les inscripcions (en tires de pergamí) ident...
Prové d'una capella, molt restaurada, sense actes de consagració conegudes. Segurament passà per èpoques de ruïna, atès que els desgasts en ...
Arqueta formada per un buc paral·lelepipèdic i tancada amb una tapa a quatre vessants amb un pla superior. L'exterior està recobert amb plaques de vori situade...
Petita arqueta formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa troncopiramidal i petit pla superior, completament recoberta a l'exterior amb planxes de llautó qu...
Aquest objecte està constituït per un receptacle, capsa o arqueta formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, sostingut per un peu i ...
Arqueta amb un buc paral·lelepipèdic i tapa a dues vessants. La cara anterior de la tapa està decorada amb l'escena de la Crucifixió: sobre un fons groc...
Arqueta formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a dues vessants. La decoració, que cobreix el buc i la tapa, ve donada per la repetició de tres es...
Arqueta confeccionada amb un buc paral·lelepipèdic i amb tapa plana, completament recoberta amb plaques de banya. Contrasten amb el color negre dominant les dues motl...
Arqueta amb buc paral·lelepipèdic amb tapa de perfil compost i motllurada. La decoració del moble se centra en les tretze plaques de vori tallades aplacades a ...
Arqueta formada per un buc paral·lelepipèdic amb sòcol inferior lleugerament atalussat i motllurat i tancada per una tapa plana amb cantell acabat en forma de ...
Cofre format per un buc paral·lelepipèdic i amb tapa bombada. La tapa porta, confeccionats amb treball de talla, dos registres (situats a l'àrea davantera i po...
Aquest moble és un exemplar paradigmàtic, atès que presenta les principals constants de les caixes obrades a Catalunya durant el segle XV. Està format p...
Aquesta caixa exemplifica perfectament l'evolució d'aquesta tipologia de mobiliari (apareguda al segle XV) durant el segle XVI. L'estructura i el sistema constructiu no vari...
Aquesta caixa del segle XVIII és un exemplar excepcional, atès que està datat i signat. Ocupant el plafó central i els muntants que el flanquegen aparei...
Aquesta caixa exemplifica l'estructura i una de les solucions decoratives, a base de treball i marqueteria, d'aquesta tipologia de mobles durant el segle XVIII. El buc descansa sob...
Objecte litúrgic destinat a cremar l'encens dins dels temples i a difondre, alhora, el seu perfum durant les celebracions de les funcions de la sagrada litúrgia d'aco...
A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància ...
A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància ...
A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància ...
A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància ...
A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància ...
El bastó pastoral, signe d'autoritat eclesiàstica de bisbes, abats i abadesses, fou introduït com a objecte litúrgic vers el segle V però no fou fi...
Les cobertes de caràcter sumptuari destinades a guarnir els textos de les sagrades escriptures foren molt freqüents des dels primers temps de l'art medieval europeu. Ve...
De proporció llatina i recoberta de plaques llises d’argent daurat, aquesta creu té els braços eixamplats cap als extrems i decorats amb medallons circul...
Dins de l'orfebreria gòtica catalana la forma i les proporcions de l'arqueta-reliquiari de sant Llorenç corresponen a un tipus de composició que, a diferent es...
A l'època gòtica tots els tresors de les catedrals catalanes posseïen dos, tres, o més evangeliaris amb cobertes d'argent historiades on s'alternaven la p...
Creu processional major, de procedència desconeguda, realitzada per un taller barceloní tal i com indica el punxó acreditatiu, +BA en rectangle, que apareix re...
Creu processional menor, no punxonada i de procedència desconeguda, potser realitzada en un obrador de Barcelona, o en un altre directament influenciat per les seves pautes....
Dins de l'etapa cronològica compresa entre el 1600 i el 1700 l'art de l'orfebreria, immers en l'onada d'expressió irracional, naturalista, fastuosa i amb moviment, pr...
En l'actualitat l'arqueta dels Sants Màrtirs, provinent de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, conserva únicament les planxes d'argent que, a manera de cob...
Campana constituïda per un cos cònic de secció ovalada, fet de planxes de ferro batudes i soldades, i coronat per una nansa semicircular i un ganxo. Quatre coste...
Candeler de tradició grecoromana que es manté vigent durant tot el període altmedieval, tal i com testimonia la plàstica romànica catalana, i per...
Batent de fusta reforçat amb ferramenta de ferro, que presenta el disseny habitual de les portes romàniques catalanes, consistent en un seguit de tiges disposades en ...
Braser de forma paral·lelepipèdica, sostingut per quatre potes coronades amb sengles forats dels quals penja una anella circular. Les parets són formades per d...
Hostier constituït per una placa rectangular que conté dues formes d'igual mida gravades en negatiu, a l'interior de les quals hi ha els monogrames «DHS» i ...
Neuler que segueix els esquemes compositius habituals en les peces d'època medieval: una de les cares és centrada per una escena circular, constituïda per un gra...
Candeler constituït per un trespeus sobre el qual reposa un plat en forma de flor oberta, del centre del qual s'alça una tija cilíndrica amb un nus de cares romb...
Es tracta d'una variant del MEV 542, confeccionat amb el mateix tipus de tija i de braços, però amb un plat rectangular de parets verticals retallades en forma de mer...
Candeler d'altar constituït per tres potes arquejades de cinta de ferro, sobre les quals s'alça una tija de secció vuitavada, coronada per un nus discoïdal,...
Grans canelobres florals que reposen sobre tres potes colzades, al damunt de les quals s'alça una tija decorada amb nusos bicònics i coronada per una gran flor de lli...
Corona de llum constituïda per un suport horitzontal, fet amb dos cèrcols de diferents diàmetres units per dues cintes creuades en perpendicular, el qual resta s...
Els hostiers del segle XV presenten alguns canvis respecte dels del segle precedent. A banda que s'accentua la diferència de diàmetre entre les formes destinades als ...
Creu de terme amb la representació del Calvari acompanyat dels atributs de la Passió. La composició és delimitada per una figura romboïdal feta de ...
És una peça que s'emmarca dins de la massiva producció de "dinanderies" alemanyes tardogòtiques, adscrites avui dia primordialment a Nuremberg...
És una altra de les milers de "dinanderies" alemanyes (Nuremberg) conservades a l'occident europeu, la qual cosa indica una producció massiva, originada cap...
És una altra de les peces de repertori abundant en les bacines alemanyes del segle XVI que poden atribuir-se a Nuremberg. Representa, en el medalló central, l'Agnus D...
La ceràmica blava, cronològicament, es fa present a Catalunya a continuació de la verda i morada medieval. El blau va constituir una novetat quan la tèc...
Manises fou, durant tots els segles medievals, el principal centre productor i d'influència. El concepte de vaixella, com a conjunt, no existia i totes les peces es venien s...
Durant els segles XIV i XV a Catalunya es van fabricar rajoles de molts tipus diferents, entre les quals plaques en relleu que podem considerar d'aire lliure, o per formar part dir...
Es tracta d'un socarrat amb la figura d'un àngel. Aquestes plaques, de producció medieval a Paterna, es col·locaven entre les bigues dels sostres de les cases ...
Conjunt de cinc rajoles de ceràmica esmaltada i amb decoració en blau, de mitjan segle XV i d'estil gòtic pur. Una rajola quadrada, disposada en forma de rombe...
Placa decorativa, de revestiment. Paral·lelament als socarrats, es van fer unes altres rajoles esmaltades. Aquesta característica pot indicar que estaven destinades a...
Pica baptismal de l'església parroquial d'Igualada. Es tracta d'una magnífica peça al centre de la qual hi ha l'escut de la ciutat i la data de 1598. Per tant ...
La ceràmica policroma adopta la plenitud dels colors de provinença italiana i entra a formar part de les necessitats de la societat culta i rica al segle XVII. A part...
Gran plat de reflex metàl·lic amb gallons. El reflex metàl·lic és la tècnica més complexa i difícil i alhora la més l...
Dins del capítol de les decoracions barroques tenen una especial importància els plafons de rajoles de tema religiós. Un o diversos temes principals es combine...
Aquesta peça s'ha considerat una pica baptismal, extrem que no es pot confirmar però que sembla versemblant per la seva similitud formal amb altres peces de Talavera,...
Plat blau de la sèrie de "la corbata" amb una dama en el centre que duu una ampolla en una mà i en l'altra una copa. La vestimenta ens indica que es tracta ...
Les dites rajoles d'oficis són un dels productes decoratius més emprats en la ceràmica dels segles XVI, XVII i XVIII. En les rajoles de tema únic els an...
A partir del segle XVI la rajoleria catalana entra en una fase creativa molt rica i important, la policromia, de la qual en són exemples paradigmàtics les anomenades ...
Exemplar de pica baptismal de les que s'utilitzaren en les esglésies per col·locar dins de les piques de pedra. Generalment, per aquest motiu la paret exterior no van...
La rajoleria dels segles XVII i XVIII segueix una via diferent de la dels plats i les peces de forma. Així, en les rajoles, les sèries només en blau són...
Plat de la sèrie de "faixes i cintes", anomenada així per les cintes que semblen embolicar vegetacions al voltant de l'ala. En els plats i altres peces d'aq...
Aquesta és l'última sèrie de plats policroms que es van fer durant el segle XVIII i fins a començaments del segle XIX. Es tracta d'unes peces de dibuix ...
A mitjan segle III aC les dracmes d'Empòrion van adoptar una nova iconografia. A l'anvers s'hi va gravar un cap femení voltat per tres dofins i al revers un Peg&agrav...
Al llarg del segle II aC i durant la primera meitat del segle I aC, els pobles ibers van fabricar moneda de plata i de bronze. Al nord-est de la "Citerior" s'hi atribueix...
La República romana controlava la fabricació de les seves encunyacions per mitjà de magistrats monetaris, que eren elegits anualment per votació dels ci...
August va impulsar un ampli programa de reorganització de l'Estat, que també va afectar el sistema monetari. Aquest emperador va fer encunyar or, plata, oricalc i cou...
Els visigots van adoptar el sistema monetari romà basat en una unitat d'or, el "solidus" o sòlid, i la seva tercera part, el "tremissis" o trem&ia...
L'Imperi bizantí amb capital a Constantinoble, l'antiga Bizanci, va tenir una llarga trajectòria que es va iniciar l'any 395, amb la divisió de l'Imperi rom&ag...
A partir del segle X els comtes de Barcelona van concedir als bisbes d'Osona la fabricació de moneda i un terç dels seus beneficis. Aquestes encunyacions van adoptar ...
Les emissions episcopals de Vic van tenir un llarg període de fabricació, que segons Balaguer es va iniciar en la segona meitat del segle X. Les inscripcions AVSONA i...
Els primers anys del regnat de Jaume I van estar marcats per les dificultats econòmiques. Per tal de resoldre la situació i pagar els deutes acumulats, el jove monarc...
L'expansió econòmica i comercial que va experimentar la Corona d'Aragó al llarg del segle XIII va originar la necessitat de disposar de monedes de valor alt, s...
Es tracta d'un esmalt d'evident interès, malgrat la seva deficient conservació i que és un component fragmentari, cosa que dificulta la seva classificaci&oacut...
Jaume I va deixar en herència al seu segon fill, Jaume, el Regne de Mallorca, que va conservar la seva autonomia fins que va ser reincorporat a la Corona d'Aragó en t...
Els penjolls esmaltats baixmedievals van ser objecte d'un actiu comerç antiquari a mitjan segle XX, la qual cosa ha dificultat les localitzacions de procedència, que ...
La donació d'aquest objecte ara fa un segle, per part d'un particular (Carles Pesosin), faria pensar en una troballa local, la qual cosa concorda amb l'estil, molt caracter&...
Ferran II el Catòlic va encunyar a Sicília un gran volum d'emissions, a més d'introduir valors monetaris nous, com és el cas del tarí. L'anvers d...
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) es van produir canvis molt significatius en la moneda catalana, que reflecteixen l'evolució del conflicte. Successivament es va en...
Les pellofes es van utilitzar en les comunitats eclesiàstiques de Vic probablement des del segle XIV. Van ser diverses les esglésies que van fabricar aquestes peces d...
Les medalles papals tenen el seu origen en la producció iniciada al segle XV per Pau II. A finals del segle XVI comencen a realitzar-se les medalles anomenades «de res...
Roderic Borja, nascut a Xàtiva, va ser un papa polèmic amb una vida plena d'escàndols. La llegenda negra que ha envoltat la seva família sovint ha deixa...
Les medalles de l'any sant o jubilars són encunyades per commemorar la festa solemne del jubileu, quan es concedeix indulgència plenària als pelegrins, i esdev...
En les medalles és habitual el recurs de les figuracions simbòliques i al·legòriques, així com l'ús del llatí en les fórmule...
Les medalles anuals mostren els fets més importants que han succeït en el papat al llarg de l'any: celebracions, festes, inauguracions d'edificis públics... En l...
A la península Ibèrica la medalla apareix de forma tardana i a Catalunya té una evolució amb característiques pròpies, enquadrades en les ...