El 1882 el nou bisbe de Vic J. Morgades va recollir i fer seva la proposició de crear un museu diocesà que li expressava l’emprenedor canonge J. Collell. La iniciativa interpretava l’aire dels temps dins de l’Església catòlica, que trobava en l’arqueologia sagrada un mitjà per salvaguardar el seu patrimoni i afirmar-se culturalment, en temps convulsos. Amb la suma de diferents fons el Museu Arqueològic Artístic Diocesà va inaugurar-se oficialment l’any 1891 i va convertir-se aviat en un dels principals museus del país. Aleshores el panorama era reduït i de pobre qualitat. Només existien els museus d’antiguitats o d’arqueologia provincials, la Biblioteca-Museu instituïda per Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú el 1884 i a Barcelona s’havien creat el Museu Martorell de ciències naturals el 1882 i el Museu de Belles Arts el 1891.

+ info...

La importància del museu de Vic es va deure a haver estat pioner en la valoració i la presentació de l’art medieval, convertit en el centre de l’exposició, d’acord amb les posicions dels corrents historiogràfics i artístics del moment. Perquè tot i l’interès pel medievalisme del romanticisme del s. XIX, ni l’escultura ni la pintura romànica i gòtica s’havien incorporat amb plenitud als museus de Catalunya, ni tampoc havien estat objecte d’estudi aprofundit. Aquest estat de coses va canviar radicalment en el pas del segle XIX al XX i fou determinant en aquest canvi el treball de compilació d’obres i estudi portat a terme des de la institució episcopal vigatana, i especialment pel seu conservador, J. Gudiol.

inici