Arqueòleg i historiador format al Seminari de Vic. D’estudiant va col•laborar al Museu Artístic-Arqueològic Diocesà, on va rebre «a glòria la vocació». Per la seva formació fou important l’estada a Roma i el viatge per Itàlia de l’any 1894. El 1897 va esdevenir conservador del Museu i va ocupar la càtedra d’Arqueologia Sagrada del Seminari. Aviat va desenvolupar una extensa activitat de recerca i difusió, que quedà palesa en la monografia L’Ausa romana i el seu temple de 1907. El 1901 va rebre l'accèssit al premi Martorell per l’obra Nocions d’arqueologia sagrada catalana, estampada el 1902. Pel seu saber en art i mobiliari sacre va participar d'agregat a la missió pirinenca de l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 i de resultes d'aquesta va publicar «El necrologi de l’església de Roda».