«Cada mes surt a la llum algun tresor desconegut, i jo mateix he tingut constantment l’agradable experiència de descobrir importants pintures, fins ara inadvertides, inclús en esglésies i monestirs prou accessibles.»
Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, Cambridge, I, 1930.
Recomposició del cicle
La distribució i el caràcter de les pintures de la capella de santa Caterina de la Seu d’Urgell estan en sintonia amb les transformacions de la pintura absidal catalana al segle XIII. L’esperit narratiu hi pren cada vegada més importància, com es veu també al cicle de sant Tomàs Becket de Santa Maria de Terrassa o a l’absis central de Sant Esteve d’Andorra dedicat a la Passió de Crist.
El conjunt de santa Caterina es dividia en quatre registres. Al superior hi havia una imatge teofànica, segurament un Crist en Majestat, del qual només s’aprecia a les fotos antigues l’extrem inferior de la màndorla. Al segon es desenvolupava el cicle de la santa, els extrems del qual ja havien desaparegut quan es van localitzar les pintures als anys 1920. Al tercer registre se situava un Sant Sopar, del qual es conservaven ja només deu apòstols, i a sota hi havia un quart registre amb decoració de cortinatges, del qual tampoc queden restes.
