El Crist d’una «stavkirke»

KAJA KOLLANDSRUD, JUSTIN KROESEN
El crucifix de Grinaker és una de les escultures medievals policromades  més antigues que s’han conservat a Noruega. Aquest data de la primera meitat o de mitjan segle XII i es conserva al museu de la Universitat d’Oslo. Porta una corona al cap, que s’inclina lleugerament cap endavant i té uns ulls grossos estilitzats i ben oberts. El cos està esculpit en tot el seu volum; els braços estirats, avui perduts, estaven fixats al darrere de cada espatlla amb clavilles de fusta. L’ús de fusta caducifòlia, la mida petita del cos i els talls estrets coberts amb una capa prima de guix, així com l’ús de colors primaris saturats i opacs amb aglutinant aquós i el daurat amb làmina d’estany, són característiques de l’escultura romànica noruega. Són notables les similituds entre aquest Crist i altres crucifixos romànics primerencs de Noruega que comparteixen la posició estrictament frontal de la figura de Crist i el plec triangular al davant del tapall, com ara per exemple el d’Urnes, i amb altres de més llunyans, com el del Crist inclòs al cèlebre “altar daurat” de Lisbjerg (ca. 1150), avui conservat al Museu Nacional de Copenhaguen. El Crist de Grinaker, doncs, podria haver format part d’un crucifix d’altar o d’una creu triomfal, una incertesa que també envolta els crucifixos primerencs catalans coneguts com a Majestats.

La petita stavkirke de Grinaker estava situada a la fèrtil regió de Hadeland, al nord d’Oslo. Construïda a començament del segle XII, va ser ampliada repetidament, com es veu clarament en un dibuix de 1807. L’església es va enderrocar el 1867; avui, només una petita elevació de terreny al costat d’una granja recorda la seva antiga presència. Tot i la seva mida modesta, l’església tenia un aixovar molt ric, la major part del qual fou transferit a la propera església de pedra de Tingelstad, mentre que parts de l’edifici de fusta es van reutilitzar a les granges del veïnat. El Crist romànic havia estat donat al Kulturhistorisk Museum d’Oslo cinc anys abans que l’església s’enderroqués, el 1862.