Dins una caseta amb portes

STEPHAN KUHN
Aquest retaule-tabernacle amb imatge central, conservat al Museu Nacional de Copenhaguen, procedeix de l’església de Múli, a Islàndia. Maria porta un vestit daurat llarg sota una capa blava i daurada i una corona al cap; el Nen Jesús, també coronat i vestit de vermell, està assegut de biaix al genoll esquerre de la mare, tocant-li la cama amb el peu dret; té alçada la mà dreta en un gest de benedicció i l’esquerra reposa sobre un objecte sostingut per la Verge, que es pot interpretar com un orbe, el símbol del domini de Crist sobre el món.

Aquest tipus de marededeu es va difondre per la regió de Mosa, el nord de França, Anglaterra i Noruega; és impossible de dir si aquesta influència va arribar al nord directament des de la França septentrional o a través d’Anglaterra. Segons Blindheim, la marededeu de Múli està estilísticament relacionada amb la de Hedalen (Oppland, Noruega); ho demostrarien trets com la capa passada damunt l’espatlla esquerra i la disposició i aspecte del Nen Jesús. Per tant, es pot suposar que la marededeu de Múli es va fer a Noruega, probablement a Trondheim entre 1260-1280 sota una influència estilística anglesa. Des d’allí es devia transportar a Islàndia, que des de 1262 pertanyia al regne de Noruega.

L’estàtua es troba dins d’un tabernacle-retaule amb portes que es poden tancar amb portelles i, al capdamunt, un cobricel amb la part frontal entallada en forma trilobulada i simples arcs rodons als costats. La superfície interior dels batents és decorada amb compartiments delimitats per arcs i pilars, que originalment contenien relleus avui perduts però que molt probablement representaven escenes relacionades amb la Nativitat de Crist. El tabernacle segurament es va repintar en una data posterior a la seva fabricació. A més d’aquest tabernacle marià procedent d’Islàndia, s’han conservat alguns tabernacles-retaules complets a Escandinàvia, especialment a Suècia i Finlàndia, així com en altres llocs d’Europa com ara Itàlia o la Península Ibèrica. A Noruega només en sobreviuen fragments, que tanmateix permeten deduir que els tabernacles-retaule noruecs tenien la mateixa estructura que el de Múli. No se sap si aquest darrer també estava coronat amb una maqueta d’església, com és el cas en diversos tabernacles-retaule noruecs com el de Reinli.

A Islàndia es conserven uns 1200 «máldager», llistes que descriuen possessions i recullen inventaris de les esglésies islandeses. Segons aquests inventaris, hi havia diverses marededeus i estàtues d’altres sants que s’exhibien a les esglésies “i husi oc hurðum”, és a dir, dins d’una “caseta” que es podia tancar amb portes (‘hurð’). Aquesta expressió semblaria ser una descripció perfecta del tabernacle-retaule de Múli. La menció d’aquests tabernacles en molts máldager dona a entendre que devien ser força habituals en les esglésies medievals d’Islàndia. En resum, el tabernacle-retaule de Múli és el representant més septentrional d’un tipus de decoració d’altar conegut a tota Europa durant els segles XIII i XIV.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR
*  Guia de visita de Múli, Islàndia (enllaç)
*  Museu Nacional de Dinamarca, Copenhaguen (enllaç)

 

 

Share