MUSEU EPISCOPAL DE VIC
El 18 de maig de 2002, Dia Internacional dels Museus, es va inaugurar el nou edifici del Museu Episcopal de Vic (MEV), obra de Federico Correa i Alfonso Milà. Aquest fet servia perquè el museu iniciés una nova embranzida que posés al dia l’esperit inicial del projecte que el Bisbe Morgades va iniciar a finals del segle XIX reunint peces d’art. Ara, 15 anys després, l’edifici és un símbol de la ciutat. Amb més de 6.000 metres quadrats, el modern MEV s’ha integrat el en el conjunt històric de Vic.
-
- Vista exterior de l’actual edifici del Museu Episcopal de Vic
L’any 1995 es va signar el conveni institucional entre el Bisbat de Vic, l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de dur a terme la modernització del museu. Els treballs van consistir a realitzar un projecte museològic que va posar en relleu la vigència del projecte museològic inicial però amb la necessitat d’adaptar-lo als requeriments tècnics que demana la museografia del segle XXI amb la construcció d’un nou edifici al mateix emplaçament que l’anterior, l’antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic. Des del moment que es va escollir els arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà es va treballar perquè el projecte arquitectònic anés de bracet amb el projecte museològic i museogràfic i es treballessin com una unitat.
-
- Dibuix de Federico Correa de la façana del nou edifici del MEV
-
- Dibuix de Federico Correa de la sala del retaule de Lluís Borrassà
Un cop presa la decisió d’aixecar un edifici de nova planta, els arquitectes van tenir llibertat per pensar un edifici nou destinat exclusivament a usos museístics. L’edifici havia de respondre a criteris tècnics de conservació preventiva que demana la museografia actual, especialment al control de temperatura, d’humitat i control lumínic. Aquest va ser el motiu principal per fer un museu amb poques obertures a l’exterior on destaca una de les obertures del vestíbul on si veu, com si es tractés d’una vitrina més del museu, el campanar romànic de la catedral de Vic..
-
- El nou MEV s’ha integrat al centre històric de Vic. Una de les obertures de l’edifici permet observar el campanar de la Catedral
El fet de partir d’una col·lecció molt tancada va fer que es construís un edifici amb espais interiors pensats a la mida de les seves obres mestres. Una vegada seleccionades les més de 3.000 obres que haurien de formar part de la col·lecció permanent, a partir d’un ordre cronològic i estilístic, els arquitectes van crear els espais més idonis per a la seva adequada conservació i contemplació. Les noves dimensions del museu, amb quatre plantes d’exposició permanent, han permès reconstruir sencers l’absis de Sant Martí del Brull i el de Sant Sadurní d’Osormort, sostinguts per unes complexes estructures d’alumini. En l’anterior edifici aquestes obres s’havien hagut de mostrar fragmentades per les seves grans dimensions. Del gòtic hi ha retaules de tots els grans pintors catalans del moment i en destaca, a nivell arquitectònic, el pati gòtic on es mostra el retaule de Santa Clara i el de Guimerà. Però, l’edifici respecte la naturalesa de tota la seva col·lecció que parteix del neolític i arriba fins al barroc, a més de les desenes de peces de vidre i una magnífica col·lecció de teixit i indumentària litúrgica. A dalt, a l’últim pis, les galeries d’estudi, que formen uns grans magatzems visitables que dupliquen el nombre d’obres visitables al Museu.
El nou edifici ha fet arribar el MEV als seus 125 anys fidel a les seves arrels i a la missió de conservar, exhibir, investigar i difondre el patrimoni que conserva. L’any 2001, el museu era declarat d’Interès Nacional i el 2003 rebia el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tretze exposicions temporals, participació en estudis científics, jornades tècniques, publicació de la revista científica “Els Quaderns del Museu” o una variada oferta d’activitats educatives i culturals han encaminat el nou MEV a ser un equipament cultural de referència.
