Sant Antoni temptat per la luxúria

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

D’entre les temptacions que va fer el dimoni a Sant Antoni Abat, la de la luxúria va ser de les més populars a l’art medieval. Sant Antoni, que havia deixat els afers mundans per retirar-se al desert, va ser temptat pel diable, transformat en dona, amb la intenció de fer-lo pecar carnalment i que com era d’esperar, el sant va rebutjar. Les fons literàries medievals d’aquesta temptació provenen de la biografia de Sant Antoni Abat escrita en grec per Sant Atanasi al s. IV, un text que vora l’any 1000 es va copiar i enriquir a la llegenda de Patres i posteriorment a la Llegenda Daurada escrita al s. XIII per Jacopo da Varazze. L’escena de la temptació de la luxúria al sant eremita, apareix en dues obres conservades al MEV, executades ambdues, per Lluís Borrassa cap el primer quart del s. XV. En la primera, que prové de Santa Margarida de Montbui , hi veiem el sant de jove amb la crossa i el llibre i vestint l’hàbit monacal amb una creu brodada en forma de tau, emblema del seu orde. La dama seductora, de llarga cabellera rossa, porta roba luxosa, una diadema de pedres precioses i un collaret al coll. En canvi, en comptes de calçar unes delicades sabates, li surten les urpes negres del maligne de sota les faldilles que revelen la seva veritable identitat. Entre la llibertina donzella i el cast anacoreta, s’hi representa un foc, que Sant Antoni assenyala, i que podria ser una metàfora de la fogositat del desig sexual, que sens dubte cal apagar, o potser del mateix foc infernal d’on prové la malèfica femella. Tanmateix, també és cert, que el foc és un símbol que acompanya habitualment Sant Antoni i que es relaciona amb els seus poders taumatúrgics. Sant Antoni Abat, fou invocat contra moltes malalties però especialment per guarir l’ergotisme gangrenós, conegut com a foc de l’infern o foc de Sant Antoni. L’ergotisme gangrenós, va provocar milers de morts durant l’Edat Mitjana i va ser provocat per la intoxicació produïda per la ingesta d’un fong paràsit del sègol i altres cereals. Se l’anomenava foc de sant Antoni perquè produïa una terrible cremor i un dolor espantós a les extremitats que solien gangrenar-se i que en molts casos s’havien d’ amputar.

Tornant a la temptació de la luxúria, la segona obra del MEV on hi apareix és en el retaule de Santa Maria de Rubió. Aquí, la fembra provocadora va molt engalanada i escotada, i sosté un mirall, símbol de la vanitat i la supèrbia. L’origen satànic de la dona, com en l’obra anterior, se’ns revela per les urpes corbades que li surten del vestit. La luxúria, que en aquestes dues obres se’ns presenta com una dama rica vestida sumptuosament, cedirà el pas, més endavant, a la donzella impúdica.

Per això, en el tríptic de Les temptacions de Sant Antoni Abat de El Bosco, hi trobem la jove lasciva que es mostra nua a l’eremita per fer-lo sucumbir als plaers sensuals i així fer-li cometre pecat mortal.