«Opus anglicanum», brodats de luxe

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA
La capa pluvial del bisbe Bellera, conservada al Museu Episcopal de Vic (MEV) és la única capa en opus anglicanum que es conserva a Catalunya. Dels segles XIII al XV, Anglaterra va gaudir d’una gran reputació internacional per la qualitat i bellesa dels seus brodats, referits sovint com a opus anglicanum (treball anglès). Durant l’Edat Mitjana, tant a Londres com als seus voltants, existien tallers especialitzats en aquests brodats de luxe que eren destinats a reis, reines, papes, cardenals i bisbes de tot arreu. Aquests brodats estaven realitzats amb fils d’or i plata, sedes de colors i de vegades amb perles i pedres precioses aplicades. Era un brodat de pintura a l’agulla, amb personatges i escenes que connectaven directament amb la pintura i la miniatura. De fet els brodadors, treballaven estretament amb els pintors, ja que basaven els seus treballs en els cartons realitzats per ells. El MEV conserva un magnífic exemplar d’opus anglicanum, es tracta de la capa que va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic entre el1352 i 1377, i que fou realitzada a Anglaterra entre el 1370 i el 1375. A mitjans del segle XVII, aquesta capa fou tallada i aplicada al tern Despujol, i no va ser fins als anys 1898 i 1899 que mossèn Gudiol en va fa fer la reconstrucció.

L’any 2005, la capa anglesa es va restaurar a la fundació suïssa Abegg Stiftung, un dels centres més prestigiosos del món en l’estudi i la restauració de teixits antics. La capa del Bisbe Bellera té grans similituds amb altres exemples d’opus anglicanum però especialment, en té, amb la capa de Butler-Bowdon conservada al Victoria&Albert Museum de Londres.

Precisament, la capa vigatana és ara a l’ exposició “Opus Anglicanum: Masterpieces of English Medieval Embroidery”del Victoria&Albert Museum que ha pogut reunir els pocs exemples que es conserven al món d’aquests excepcionals brodats anglesos (Informació d’aquesta exposició des del web del MEV).