La primera peça del MEV

MARC SUREDA | CONSERVADOR
L’honor d’estar enregistrats amb els números de catàleg 1 i 2 del Museu Episcopal correspon als laterals d’altar de Mogrony. Són dues taules pintades al tremp i datades d’inicis del segle XIV, on un taller relacionat amb els treballs -de més qualitat- del Mestre de Soriguerola hi pintà les figures de sant Pere i sant Pau. Les taules havien estat descobertes al santuari de Mogrony i dipositades al Museu del Cercle Literari de Vic el 1882 per Joaquim d’Abadal, un dels protagonistes de la «prehistòria» del MEV. El número 1, a més, té una petita història particular: sembla ser que la figura de sant Pau, malcarat, armat amb una gran espasa i envoltat d’estels rogencs, aterria els infants de la parròquia, a qui s’explicava que era el retrat del comte Arnau, condemnat a les penes de l’infern. Ara bé, siguem sincers: que aquestes peces duguin els números 1 i 2 no significa, de fet, que fossin les primeres peces a ingressar al Museu Episcopal de Vic (MEV).

El MEV, en realitat, es va formar a partir de fons com el del Museu del Cercle, que en bona part ja s’havia aplegat el 1868, d’altres peces recollides per a l’exposició universal barcelonina de 1888 i de moltes altres adquisicions i donacions que es van fer abans d’inaugurar el museu o en els seus primers anys. Per exemple, sabem que el frontal d’altar de Vilaseca ja es trobava a la ciutat de Vic a mitjan segle XIX. La numeració va ser atorgada per Antoni d’Espona en iniciar els treballs de catalogació del MEV, quan la majoria d’aquestes peces ja eren aplegades al Museu. El que sí que demostren aquestes xifres era el gran apreci que es feia, ja llavors, de la pintura romànica sobre taula, perquè aquests van ser els primers objectes en ser catalogats: després dels laterals de Mogrony, es numerà els frontals romànics del Coll (MEV 3), Lluçà (MEV 4), Vilaseca (MEV 5), Rotgers (MEV 6), Espinelves (MEV 7), Dosmunts (MEV 8) i Puigbò (MEV 9).