Els misteriosos homes verds

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

En moltes esglésies medievals podem veure unes misterioses cares vegetals conegudes amb el nom d’homes verds o green men, en anglès. Es representen com a cares humanes cobertes de fulles o de vegades, com a rostres dels que en broten tiges vegetals de la boca o del nas. Aquests éssers estranys són d’origen pagà i deriven d’algunes deïtats antigues de la vegetació. L’home verd, simbolitzava el renaixement després de la mort que representa el pas de l’hivern a la primavera, en definitiva, eren la imatge del procés de regeneració constant de la natura. Els exemples més antics són d’època romana com el que apareix en un capitell romà trobat a la vil.la de Chiragan a l’Alta Garona. Tanmateix, durant l’Edat Mitjana, els trobem en diverses representacions artístiques de tot Europa, i especialment a les Illes Britàniques. De fet, aquestes cares vegetals, eren força arquetípiques en la decoració de les esglésies medievals, tal i com ho demostren els dibuixos del quadern de models (1220-1240) del mestre d’obres itinerant Villard d’Honnecourt. Ben aviat, els cristians van adoptar aquesta figura pagana i la van convertir en símbol del naixement, la mort i la resurrecció de Crist.

En algunes obres del Museu Episcopal de Vic (MEV) hi apareixen, com es el cas de la capa del Bisbe Bellera (1350-1375) on múltiples homes verds decoren les arquitectures florides que emmarquen les diferents escenes; o també l’home verd que expulsa branques per la boca, d’una biga de fusta del s.XIII. No és casual, que la seva representació fos molt prolífica durant els anys que la pesta negra va devastar Europa, ja que aquests caps foliats, simbolitzaven la resurrecció, el triomf de la vida sobre la mort. No obstant això, i a causa del dualisme de l’art medieval, de vegades l’home verd és l’encarnació del mal, una mena d’ esperit maligne i luxuriós que habita els boscos i atemoreix els homes, com si d’un sàtir es tractés.