Guerra i cavalleria a l’Edat Mitjana

MARC SUREDA | CONSERVADOR
L’art medieval és ple de soldats: a peu, a cavall, amb equip lleuger o feixugament armats. Què ens expliquen aquestes imatges sobre el seu temps? En la societat feudal, la classe nobiliària justificava els seus privilegis amb uns ideals de noblesa lligats al valor militar. La imatge -literària i visual- de l’home armat i, especialment, del cavaller es convertí en un dels seus símbols, amb una aurèola de fascinació que ha perdurat fins avui. La cultura visual medieval reflectia fidelment les innovacions en tecnologia i moda militars en les figures de soldats i cavallers de les obres d’art, encara que representessin fets o personatges molts segles anteriors. Al frontal de Puigbò (MEV 9), per exemple, hi podem veure sant Martí (del segle IV!) com un cavaller d’inicis del segle XII, segurament en viatge: amb sabates, mitges, una mena de túnica llarga, una espasa a la cintura, una llança amb banderola i un escut en forma d’ametlla, però sense l’ausberg de malles i l’elm que s’hauria posat per al combat. Molt més abundants són els soldats en les representacions del segle XIV. Al retaule de Bernat Saulet (MEV 576), l’escena del prendiment abunda en figures de soldats armats amb llances, espases, maces, destrals i falçs de guerra o partisanes, protegits amb escuts de perfil ogival i vestits amb ausberg de cota de malles, damunt una túnica i a vegades cobert per un perpunt curt, segurament més decoratiu que protector, que també es podia reemplaçar per cuirasses clavetejades, com al Calvari de Balenyà (MEV 49); al cap, capmalls de malles coberts per elms rodons (cervelleres) o més punxeguts, semblants als bacinets, complementables amb caretes que es poden abaixar, com veiem a la predel·la del retaule de Rubió (MEV 849).

Al segle XV es generalitzà l’armadura de plaques o arnès blanc, associat sovint a una estètica que aprimava la cintura i deixava el pit abombat, com veiem en el sant Miquel d’una predel·la de Lluís Borrassà (MEV 10734), i que també podia ser complementat amb discs o vairescuts per a les articulacions i sobresenyals o túniques heràldiques, com du el sant Hipòlit de Pere Oller (MEV 775). Les imatges victorioses de l’arcàngel Miquel, com la del retaule de Sant Miquel de Cervera, o les equivalents de sant Jordi, són les que més s’esplaien en l’aspecte brillant i prestigiós d’aquests tipus d’armadura, la qual, contra el que sovint es creu, no impedia que els cavallers es moguessin i lluitessin amb agilitat. Les accions de recreació històrica ho demostren!

• La imatge de portada d’aquest post és el recreador Iu Gironès (Sordibus), exhibint equipament militar del segle XIV al MEV.