Val més prevenir que curar

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA
“Val més prevenir que curar”, és una expressió que utilitzem sovint i que ens permet definir, també, què és la conservació preventiva. Així doncs, com el terme indica, es tracta de prevenir, d’anticipar-se al problema i d’establir un pla integral, que inclogui mesures de seguiment i de control dels agents de deteriorament de les obres d’art. El concepte de conservació preventiva va néixer a la dècada dels anys 70, dins del marc d’un treball desenvolupat per l’expert en la matèria Gaël de Guichen a l’ICCROM.
Per tant, la conservació preventiva engloba el conjunt de mesures directes i indirectes destinades a minimitzar la deterioració natural o accidental d’un bé cultural. Els professionals dels museus, especialitzats en conservació preventiva, han de saber identificar, detectar, minimitzar, i si és possible, evitar els efectes nocius dels agents de deterioració de les obres d’art. Aquests agents perjudicials, que hem de controlar són deu: les forces físiques, els robatoris i actes vandàlics, el foc, l’aigua, la contaminació, la llum (natural i l’artificial sense filtrar), la humitat relativa i temperatura incorrectes, les plagues i la dissociació.

La conservació preventiva consisteix a reconèixer aquests agents i actuar per mitigar-los o –si és possible- anul·lar-los, mitjançant diverses accions que inclouen el control de la temperatura, humitat relativa, il·luminació i plagues; la concepció i tria dels millors sistemes i materials d’emmagatzematge i exhibició i la curosa vigilància de les obres d’art quan es troben en trànsit. Cal saber que la conservació preventiva no és només un treball d’especialistes i que necessàriament s’hi ha d’implicar tot el personal del museus, ja que es tracta de què, entre tots, trobem l’equilibri entre l’ús i la preservació dels béns patrimonials. Hem de recordar que garantir la conservació de les col·leccions és una de les principals responsabilitats d’un museu, per tant si s’apliquen de forma correcta i constant les estratègies de conservació preventiva, ben segur, que s’aconsegueix allargar la vida de les obres d’art i, que aquestes es puguin transmetre a les generacions futures.