El paó, símbol cristià d’origen oriental

MARC MASÓ | COL·LABORADOR MEV

Molts dels elements simbòlics més representatius de la formació de l’art cristià son coneguts. El peix, el bon pastor o el colom; però, i la figura del paó? L’ésser humà se sent fascinat per la mare natura i en especial pels animals des de temps pretèrits, com es pot observar a les coves prehistòriques com Chauvet, Altamira o Lascaux, entre tantes altres. Tanmateix serà amb l’aparició de les principals cultures i religions, que les bèsties prendran un protagonisme simbòlic de primer ordre. La figura del paó, la qual ens ocupa, és especialment rellevant per diferents motius, que expliquen l’adquisició de símbols propis d’orient a occident. A partir de l’aparició del cristianisme com a religió.
L’origen del paó és marcadament oriental, pel simple fet de ser una au autòctona del continent asiàtic, introduïda per part d’Alexandre el Gran a territori balcànic. Au nacional de la Índia, on pren diferents significats entorn de la protecció de la guerra i la reialesa; serà a l’antiga Grècia on esdevindrà protectora de la Gran deessa Hera, divinitat del matrimoni i muller de Zeus. Com a símbol Cristià es defineix com la protectora de la Verge Maria i les delícies del paradís. Una de les representacions més usuals apareix l’au – o una parella- bevent d’un calze, o de la font de la vida. Tanmateix flanquejant una representació esquemàtica de l’arbre de la vida, com es pot apreciar al «Clavus» Copte (MEV10528).

En particular cal destacar un dels àmbits on la figura de l’au d’elegant plomatge es presenta més freqüent, el funerari. El MEV conserva un dels exemplars més interessants d’aquesta simbologia marcadament paleocristiana en un art ja avançat en el temps. El sepulcre (MEV 10623), procedent de Sant Pere de Casserres, mostra a dos paons de línies elegantment simplistes, flanquejant una creu grega. La datació de la peça, malgrat que es consideri per unanimitat del segle XI-XII, podria ser anterior sobretot per la composició d’elements pròpia d’uns segles abans. El més important i rellevant és el símbol dels paons en relació a la peça, la resurrecció o tanmateix la immortalitat pròpia del renaixement espiritual. I el perquè d’aquesta associació simbòlica? La resposta la trobem en un fet anual de la naturalesa del paó, el canvi de plomatge. Aquest coincideix en el temps de la Pasqua i d’aquest fet la relació amb la naturalesa de Crist i la resurrecció.
El MEV conserva altres peces on els paons apareixen estretament lligats amb la cultura oriental i la simbologia esmentada, un d’ells és el Drap de les Bruixes (MEV 557), una de les obres mestres de la col·lecció de teixit, on de nou apareixen els paons flanquejant un arbre de la vida esquematitzat, un exemple directament d’orient o de tallers orientals, adaptat en un espai de culte cristià.