La perillosa bellesa de l’orpiment

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA
L’orpiment és un mineral de color groc compost d’arsènic i sofre que fou utilitzat,  durant anys,  per pintors, metges i fins i tot per enverinadors. En estat natural, es produeix a les fumaroles volcàniques, venes hidrotermals o com a producte de la descomposició del realgar -un sulfur d’arsènic de color vermell-.  El seu nom, orpiment, prové del llatí auripigmentum, que literalment significa pigment d’or però els grecs l’anomenaven arsenikon pel seu contingut en arsènic. Malgrat la seva bellesa i brillantor, que recorda el llustre de l’or metàl·lic, l’orpiment  té un greu problema: és altament verinós. De fet la seva toxicitat era coneguda pels artistes, com ja indicava Cennino Cennini, pintor italià del s. XV, en el seu manual Il libro dell’arte : “si no voleu patir danys personals eviteu que l’orpiment us entri a la boca”. Així doncs, i a pesar de ser metzinós, l’orpiment natural o artificial, fou utilitzat en l’art des de temps remots i es present  de manera freqüent en la pintura sobre taula romànica catalana.

Els resultats de les anàlisi químiques, efectuades a les pintures sobre taula romàniques del MEV, en motiu de l’exposició “Pintar fa mil anys”, així ho demostren, doncs  l’orpiment es present en la majoria de la pintura al tremp sobre fusta com el baldaquí de Ribes i els frontals de Puigbò, Espinelves i Lluçà.

D’altra banda, l’orpiment també es va emprar com a medicament des de l’Antiguitat  i sembla ser que es prescrivia, a petites dosis, per curar la sarna, les mossegades de serp, les úlceres de la pell, els abscessos i també l’asma. A més, pel seu aspecte auri, fou un ingredient imprescindible en les fórmules hermètiques dels alquimistes per aconseguir la transmutació dels metalls en or. També va tenir un altre ús ben curiós, perquè si es barrejava amb calç viva  i midó es convertia en un poderós depilatori. L’ungüent resultant d’aquesta mescla s’anomenava rusma turcorum i tant l’empraven les dones dels harems per aconseguir lliurar-se dels pèls de forma ràpida i eficaç, com les dames medievals per depilar-se les arrels dels cabells i seguir la moda d’ ampliar-se considerablement el front.

I no només això! l’orpiment també s’usava com a potent insecticida i raticida i  com a verí amb finalitats homicides.  L’orpiment conté arsènic, com d’altres elements de la natura, però és groc i quan es tritura desprèn un flaire d’ alls que hauria alertat ràpidament a la possible víctima. Tanmateix els alquimistes, coneixien la manera d’aïllar l’arsènic de l’orpiment fent-lo torrar amb carbonat de sodi. Amb aquest procediment l’arsènic ja esdevenia pur i malauradament adequat per a usos criminals.