El Diumenge de Rams

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

El Diumenge de Rams és la festa litúrgica que commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, essent aquesta escena, representada en l’art de manera prolífica.Seguint els evangelis canònics, Jesús seguit pels apòstols, i muntat damunt d’un ase, entra de manera triomfal a Jerusalem on és aclamat per una multitud que branda palmes i estén els seus mantells per encatifar el seu pas. El MEV conserva diverses obres on apareix aquesta escena però, d’entre elles, en destacarem dues. Per una banda tenim el frontal d’Espinelves, executat vers 1187, on s’hi representa Jesús, damunt d’una burra, seguit pels apòstols entrant a Jerusalem. El Messies és aclamat per una gentada que estira a terra les seves vestimentes per honorar-lo. S’hi representa, també, un noi enfilat damunt d’un arbre que branda un ram de benvinguda i dues dones que s’ho miren encuriosides des de la finestra.

Per l’altra banda, trobem la mateixa escena en el retaule d’alabastre, realitzat entre 1341 i 1342, per Bernat Saulet. En aquest cas, Jesús és lloat per la població, que el rep llançant robes al seu pas i agitant branques des dels arbres en senyal d’alegria. Mateu és l’únic evangelista que parla d’una burra i un pollí, i de fet en les dues obres del museu vigatà hi apareix una somera alletant la seva cria. En canvi Marc, Joan i Lluc només esmenten el pollí i no parlen de cap somera.

Del culte a aquest episodi evangèlic, en va sorgir un drama litúrgic-processional que fou representat cada Diumenge de Rams durat tota l’Edat Mitjana. El drama que escenificava l’entrada de Jesús a Jerusalem, consistia a treure en processó una escultura, de fusta totalment pintada, de Jesús damunt d’un ruc, coneguda sobretot amb el nom alemany de Palmesel (Ruc de Rams). El Palmesel solia ser de mida natural i anava proveït d’una plataforma amb rodes per facilitar-ne el desplaçament. L’ús processional d’aquesta figura de fusta, s’esmenta per primera vegada a la biografia de Sant Ulrich, bisbe d’Augsburg (Ɨ 973). En la biografia es diu que es treia el Palmesel en processó des de l’església de Sant Afra fins al turó de Perlach, on el sacerdot predicava un sermó als fidels. Llavors l’itinerari seguia fins a la catedral on es celebrava una missa solemne. Durant el trajecte, els devots resaven pregàries, cantaven hosannes i brandaven palmes (símbol de la victòria pels cristians). Fins i tot, en algunes vil·les, s’indultava als criminals que empenyien amb força i devoció la figura rodant del Crist damunt l’ase. Aquesta processó, que estava molt arrelada en territoris germànics, fou prohibida per la Reforma protestant que la va considerar una idolatria i també va ser vetada per la Contrareforma catòlica, que sostenia que el Diumenge de Rams era un dia de recolliment previ a la mort de Crist i no una desfilada de Carnestoltes. Tot i que queden pocs Palmesel, encara es conserva un singular exemplar medieval en la seva versió italiana, que es coneix amb el nom de Muletta. La Muletta és troba a l’església de Santa Maria in Organo de Verona i segons la llegenda, conté l’ossamenta autèntica del ruc que Jesús va muntar en la seva entrada triomfal a Jerusalem.