L’Anunciació en l’art medieval

MARC SUREDA | CONSERVADOR
El dia 25 de març se celebra la festa de l’Encarnació de Jesús o de l’Anunciació a Maria. És el sant de les Encarnes i de les Nuncis. Què significa? Què designa? L’Encarnació és un dels conceptes fonamentals de la religió cristiana, que la diferencia d’altres com el judaisme o l’islam. Significa que Déu, en un moment determinat de la història, decideix fer-se un home de carn i ossos, és a dir, «encarnar-se», en la persona de Jesús. Aquesta encarnació comença en el moment en què Maria rep i accepta l’anunci que quedarà embarassada de manera sobrenatural, per mitjà d’un àngel que li ho anuncia. D’aquesta manera, la intenció de Déu i l’acceptació lliure i voluntària per part de Maria són els factors que fan possible que Crist es faci present enmig de la humanitat. Per això l’Encarnació o Anunciació és un tema tan abundant en l’art associat a la litúrgia, que celebra i actualitza la presència de Déu. I per això, lògicament, la festa se celebra nou mesos abans de Nadal.
Per il•lustrar aquest misteri tan abstracte, els artistes medievals, per sort, comptaven amb el relat de l’Evangeli de Lluc (1, 26-38): «Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge (…). L’àngel entrà a trobar-la i li digué: (…) No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús (…). L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu.’ (…) Maria va dir: ‘Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules’». L’artífex troba en aquest text tot el que li cal per a concebre l’escena: Maria i l’àngel amb les seves diferents actituds, la presència de l’Esperit (a vegades en forma d’una brisa suau, com al claustre de Santo Domingo de Silos) i també la insinuació d’un interior domèstic com a fons, que Fra Angelico, per exemple, resolgué amb un brillant estudi de perspectiva, deixant-ne fora, significativament, el Pecat Original d’Adam i Eva, corregit pel «sí» de Maria.

Així, a l’escena superior esquerra del frontal del Coll o del frontal de Lluçà hi veiem una versió molt bàsica, només amb l’àngel en actitud de parlar i la Mare de Déu amb gest de sorpresa, a Lluçà amb un fus a la mà, com si -segons una tradició iconogràfica oriental- l’àngel l’hagués sorprès mentre filava. L’estructura dual de l’episodi va ser molt útil als pintors gòtics, que podien usar l’escena com a complement de programes iconogràfics més complexos: al bellíssim tríptic de Joan Mates, per exemple, l’àngel agenollat amb el seu discurs escrit en una filactèria, per una banda, i Maria asseguda al seu estudi mentre rep l’Esperit Sant, per l’altra, omplen les parts superiors de les portelles del tríptic. Això també resultava útil a l’hora d’elaborar conjunts escultòrics reduïts, que contribuïssin a ornamentar i ordenar els espais litúrgics, i on l’única indicació d’espai sol ser el llibre que du Maria, insinuant que l’àngel l’ha sorprès, aquest cop, mentre llegia.

La pintura flamenca, que influí poderosament en l’anomenat segon gòtic internacional, aprofità l’escena per recrear-se extraordinàriament en la caracterització dels interiors domèstics, que reflecteixen el luxe burgès i nobiliari de l’època, però també enclouen una significació simbòlica molt cara a la mentalitat baixmedieval. Tot això es veu perfectament en un dels exemples més insignes d’aquest tema conservats al MEV, la taula de l’Anunciació del retaule de Verdú: detalls costumistes com els rajols o l’escriptori de la Mare de Déu, amb el faristol giratori, les plomes, les bosses de desar els instruments o el rosari penjat a la paret, conviuen amb elements simbòlics com el gerro de lliris i la llàntia encesa, al•lusius a la puresa i a la presència de Déu. Per reblar-ho, al terç superior de la taula el que era un interior domèstic es converteix en el Cel obert, amb Déu Pare que beneeix l’encarnació del seu Fill per mitjà de l’Esperit i els àngels que, tot anticipant el Naixement, ja canten l’himne «Glòria a Déu a dalt del Cel».