El Gryllus, un estrany hominoide

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA
El gryllus o grylla és el nom que es dóna a un estrany hominoide creat a partir de la combinació de parts humanes, animals i de vegades, fins i tot, vegetals. La denominació apareix en l’obra «Historia Natural» de Plini el Vell, al·ludint al sobrenom que el pintor Antifílos d’Alexandria va donar a una caricatura que havia fet d’un home anomenat Gryllus. Sembla que el pobre Gryllus tenia un aspecte ridícul i grotesc i es diu que del seu nom n’hauria derivat el terme. Tanmateix, la paraula gryllus procedeix del grec grylloi i designa un gènere artístic d’època grecoromana caracteritzat per la caricatura i la paròdia, i per tant Plini l’hauria usat només per fer més irònic el seu relat. En tot cas, tant la caricatura com les escenes burlesques eren habituals en l’art grec i romà i els gryllus apareixien sovint decorant els penjolls i les anells dels nostres avantpassats, que creien que aquests éssers tenien poders profilàctics i eren propiciadors de la fecunditat i la bona fortuna.

En l’art medieval, el gryllus, que era més conegut amb el nom de grylla, podia presentar diverses anatomies deformades: un home sense tronc ni braços, un híbrid amb diversos caps o un ésser grotesc de membres desproporcionats. La forma més comuna era la que derivava de l’eliminació del tronc i dels braços, és a dir, la d’un cap amb potes, tal com podem veure a la biga de Tost del s.XII, conservada al MEV.

La grylla de Tost és un aliatge entre una cara humana i la part inferior d’una cabra i, sens dubte, el seu aspecte és més grotesc que aterridor. De fet, aquestes criatures fantàstiques solien portar una càrrega simbòlica positiva, com és el cas de l’estrambòtica grylla de Tost que s’afronta a la demoníaca sirena, simbolitzant ambdues la lluita entre el bé i el mal. És fàcil pensar que els antics grylloi haurien sigut vistos pels artistes medievals, que els haurien copiat, transformat i transferit a l’art de la seva època, especialment a les «drôleries» gòtiques- un tipus de miniatura marginal que decorava els manuscrits i representava escenes còmiques i grotesques-. D’altra banda, a finals del s. XV i principis del s.XVI, «El Bosco» fornia d’éssers quimèrics les seves pintures, uns éssers estranys que inequívocament eren els successors dels gryllus antics i medievals.