Les «Sirenetes» i «Nemos» medievals

JUDIT VERDAGUER | CONSERVADORA

Pels homes de l’Edat Mitjana, el mar era un món desconegut i amenaçador que estava poblat de criatures estranyes i sovint terrorífiques. El fons marí era el viver de tota mena de monstres perillosos i hostils a l’home i entre ells, el més terrible de tots era Leviatan, un peix monstruós de doble mandíbula i dents aterridores que feia bullir el fons del mar com si fos una caldera. Era la imatge del diable i es representava sovint amb la boca oberta, engolint els pecadors i evocant així l’entrada de l’infern. Aquesta escena es pot veure representada en un compartiment del retaule de Guimerà del Museu Episcopal de Vic. 

Un altre ésser marí molt malèfic era la sirena, mig dona i mig peix , que era la clara imatge de l’engany, de la luxúria i dels perills del sexe. La sirena seduïa els mariners amb la seva bellesa i els seus dolços cants per endur-se’ls a les mortíferes profunditats del mar. A la biga del baldaquí de Sant Martí de Tost, la sirena hi està representada.