Esglésies despullades. On són els mobles?

MARC SUREDA | CONSERVADOR
L’estiu és un bon període per visitar i conèixer esglésies. Algunes són pràcticament buides però, en realitat, no tenien aquest aspecte. Sobretot les esglésies romàniques, sovint la trobarem molt despullades, amb un altar modern i amb les parets nues, com si la pedra vista fos més «romànica». Però en realitat l’església dels segles del romànic no tenia aquest aspecte! La gent d’aquell temps no la reconeixeria pas, i de seguida preguntaria «on són els mobles?» Quan hi ha hagut sort, la resposta és que són als museus, gràcies als quals moltes obres d’art medieval, substituïdes per retaules renaixentistes o barrocs i oblidades en sagristies i golfes -o, pitjor, destruïdes per seguir les noves modes- de ben segur haurien desaparegut.

La visita al Museu Episcopal de Vic (MEV) complementa la d’aquestes esglésies perquè ens posa davant dels ulls el contingut material i estètic d’aquests espais, que eren plens de color: pintures murals romàniques com les de l’absis de Sant Martí Sescorts ens parlen de les funcions narratives confiades als murs del temple; frontals d’altar com el de Sant Pere de Ripoll ens parlen de la importància ritual, simbòlica i teològica d’aquest moble; imatges esculpides com la Marededéu de Matamala feien presents als ulls dels fidels, gairebé corporalment, Déu, la Mare de Déu i els sants; i retaules gòtics com el dedicat a Sant Vicenç, pintat per Pere Vall ens recorden que molts interiors romànics avui despullats, com el de Sant Vicenç de Cardona, havien estat enriquits, als segles del gòtic, amb mobles de grans dimensions, daurats i vivament policromats.