J. VERDAGUER I M. SUREDA
Com és que aquest mobiliari litúrgic medieval només s’ha conservat en abundància a Noruega i a Catalunya? No hi ha una sola raó.Es tracta d’una combinació de motius que, en essència, són els mateixos, però que en un lloc i en l’altre s’han concretat de maneres diferents, per raons històriques, religioses, culturals i geogràfiques.
Per començar, en totes dues regions es pot parlar d’un cert aïllament geogràfic. Molts dels indrets d’origen de les obres, amagats als fiords de la retallada costa noruega, a les valls pirinenques o a la Catalunya interior, van quedar a resguard de guerres o saquejos. A més, per les mateixes raons, els llogarets apartats tant de Noruega com de Catalunya no van gaudir del mateix dinamisme econòmic i artístic que altres localitats i regions veïnes en època del renaixement o del barroc. A Noruega, la unió amb Dinamarca i Suècia a finals del segle XIV va marcar un període de declivi i de pobresa; a Catalunya sí que hi hagué una gran difusió, per exemple, de l’art gòtic o barroc, però això no va representar sempre la destrucció del patrimoni anterior. Les raons religioses també tenen un pes molt important: a Noruega la reforma protestant implantada al segle XVI fou de tipus luterà, i per tant no va comportar destruccions massives d’imatgeria d’altar, com sí que succeí en països on en algun moment va triomfar la tendència calvinista, com per exemple Holanda, Anglaterra, Suïssa o moltes parts de França. Catalunya, en canvi, va romandre catòlica, i això va ajudar al fet que no poques imatges continuessin dedicades al culte (algunes encara ho són avui) i molts frontals, malgrat haver quedat en desús a causa de renovacions, no fossin destruïts.
-
- La localitat d’Urnes al fiord de Sogn, on es conserva una de les esglésies de fusta més antigues de tot Noruega, és un bon exemple de les dificultats d’accés que implica la retallada costa noruega
-
- A molts llocs apartats de la Catalunya central, com per exemple Santa Maria de Lluçà, tot i no trobar-se en emplaçaments tan feréstecs, també va ser possible la conservació dels béns medievals
Més tard, a partir del segle XIX tot i que amb ritmes diferents, tant a Noruega com a Catalunya o als Països Baixos es fundaren museus on aquests béns han pogut ser conservats fins als nostres dies. Museus com el de Vic, el de Bergen o el d’Utrecht són testimonis de l’interès que en es vivia en aquell temps per l’art medieval. Una fascinació que continua ben viva a inicis del segle XXI, gràcies a xarxes com la de Museus d’Art Medieval d’Europa o a iniciatives com l’exposició «Nord & Sud».
