Sant Pere al peu de l’altar

MARC SUREDA 
Aquesta és una de les primeres obres que entrà a formar part de la col·lecció del MEV: està inventariada amb el número 2. Junt amb un altre on es veu sant Pau, aquest lateral d’altar fou comprat l’any 1883 per l’hisendat Joaquim d’Abadal, que la diposità al Museu del Cercle Literari de Vic, des d’on passà al MEV. Això permet assegurar la seva procedència de la petita parròquia de Sant Pere de Montgrony, un bell edifici del segle XI que també té al Museu Episcopal de Vic altres elements del seu aixovar romànic com unes lipsanoteques, una tapa de reconditori o la làmpada de ferro forjat.

La taula presenta sant Pere dempeus sobre un fons groc amb estrelles roges, calb (o tonsurat) i amb una barba negra sense bigoti, un tret freqüent en el gòtic lineal; va vestit amb mantell vermell -el color dels pontífexs- i a les mans hi duu un llibre tancat i unes enormes claus. La sinuositat de la figura, inspirada en models elegants, queda desmillorada per una anatomia molt senzilla, com es veu per la posició dels peus. Tradicionalment la pintura s’havia vinculat al mestre de Soriguerola, però Melero l’atribuí a un obrador menys refinat, derivat dels tallers cerdans que van difondre el gòtic lineal a Catalunya al segon quart del segle XIV. És lícit imaginar que aquesta taula i la seva parella amb sant Pau acompanyaven un frontal pintat amb la vida de sant Pere -titular de la parròquia- o de tots dos apòstols.

En tot cas, la parella té també un significat genèric, com a símbol de l’Església universal presidida pel pontífex romà, i segurament per això la trobem en altres pintures similars, com en un dels laterals de Soriguerola o Ribes (MEV), sense relació forçosa amb el sant titular de l’església.

Durant tota l’alta Edat Mitjana, quan era possible, es decoraven totes les cares de l’altar o almenys les que quedaven a la vista, sobretot la frontal. En són testimonis l’altar de pedra de Ratchis (Friuli, s. VIII) o el d’orfebreria de Sant Ambròs de Milà (Llombardia, s. IX). A Catalunya s’ha conservat un grapat de conjunts d’antependi i laterals d’altar pintats entre els segles XII i XIII, com els de Tavèrnoles, Encamp, Lluçà o Sagàs, així com algunes parelles de taules laterals com les de Toses, Mataplana, Soriguerola (o Ribes) o Montgrony. Tant l’existència d’aquests laterals solts com l’anàlisi dels conjunts conservats demostra que aquesta decoració completa degué ser força freqüent a Catalunya entre 1100 i 1350; pel que fa a Noruega i a la resta d’Europa, encara que no n’hi hagi restes, a la vista de casos com els de Ratchis o de Milà cal suposar que la versió equivalent amb taules pintades també hi va existir.