Una arqueta per a usos sagrats

JUSTIN KROESEN
Aquesta arqueta és d’inicis del segle XIV. A la tapa hi ha el grup del Calvari i al buc, uns patrons geomètrics pintats que imiten l’orfebreria. En aquestes petites arquetes de fusta pintada s’hi desaven objectes vinculats al culte o bé eren contenidors de relíquies.

La cara frontal del cofre, sota la Crucifixió, és la més ornamentada: les franges tenen nòduls ovalats entre les interseccions, tots marcats amb punts negres, i flors concèntriques als quadrats. Als costats, en canvi, els quadrats tenen flors de lis. La cara i el vessant posteriors estan pintats de color vermell fosc i colrats de lliris blancs molt estilitzats. L’interior també està pintat de color vermell fosc. Estilísticament, les pintures pertanyen al gòtic lineal.

El caràcter anicònic del patró geomètric podria haver estat inspirat per models àrabs, ja que l’Islam prohibeix la representació de criatures animades. La llarga presència àrab a l’Al-Àndalus al sud de la Península Ibèrica va exercir una influència constant en l’art dels seus veïns cristians del nord. Arreu de la Península Ibèrica poden trobar-se nombroses arquetes de mides i forma similars. El Museu Episcopal de Vic posseeix una petita arqueta (21 x 13,5 x 13,5 cm) de forma similar, de fusta de pi recoberta amb intrincades traceries d’ivori. Aquesta peça va ser fabricada a l’Al-Àndalus durant el segle XIII.

L’ús litúrgic d’aquestes petites arques ornamentades no és clar del tot, més enllà del fet que devien servir per desar objectes vinculats al culte i que devien trobar-se -almenys en un primer moment- vinculades a l’altar. Els exemples que mostren imatges de Crist es relacionen, a vegades, amb un ús com a tabernacles per a desar-hi l’Eucaristia, però aquesta mena d’imatges també es poden veure en reliquiaris, com demostra el cas de Filefjell. La forma de l’arqueta pintada de Vic -un cofret rectangular amb tapadora en forma de teulada a dues aigües- era la més comuna en els reliquiaris de materials preciosos d’estil tant romànic com gòtic. Aquestes preuades arques eren presents en els tresors d’esglésies de tota Europa, i especialment a les de les valls dels rius Rin i Mosa. Entre els exemples completament coberts d’or i pedres precioses hi ha les arques conservades als tresors de la catedral d’Aquisgrà, a les basíliques de Sant Heribert, Sant Pantaleó o Sant Severí de Colònia, a Sant Servaas de Maastricht o a Sant Hadelí de Visé.