Una casa daurada amb caps de drac

STEPHAN KUHN
El reliquiari de Filefjell és una arqueta de roure xapada amb petites làmines de coure daurat sobre uns peus incorporats. El reliquiari, procedent del comtat d’Oppland (Noruega), va ser fet a Bergen vers 1230-1250. Els peus del reliquiari, en forma d’arcades, estan decorats amb esmalt marró. La coberta acaba en una cresta vertical decorada amb fullatge i una creu al mig. Cada extrem culmina amb un cap de drac estilitzat molt elegant, amb la boca oberta. Les escenes repussades en les làmines de coure daurat mostren Crist entronitzat i apòstols als vessants de la coberta, dos apòstols més als capcers i, a la cara principal de la caixa, de nou Crist i apòstols, però ara de mig cos. A l’altra cara hi ha tres medallons amb escenes d’interpretació discutida: el central amb un lleó atacant un altre animal i els dels costats, idèntics, amb un nen cavalcant un lleó que un home condueix per una pujada.

L’objecte prové d’una stavkirke construïda entre 1180 i 1200 i dedicada a Sant Tomàs (no sabem si l’apòstol o l’arquebisbe de Canterbury canonitzat el 1173). El pas de muntanya de Filefjell (fjell vol dir muntanya) es troba en un camí important que connecta l’oest i l’est de Noruega, l’anomenat Kongevegen (camí reial), uns 1000 metres per damunt del nivell del mar. L’església va caure en desús durant l’epidèmia de 1348-1350 i es va restaurar al segle XVII; va ser enderrocada el 1808 i el 1828 el reliquiari es va transferir al museu de Bergen. El 1971 es va construir una nova església en el lloc on abans s’alçava l’antiga stavkirke.

L’origen noruec de l’arqueta de Filefjell també el confirmen els caps de drac damunt els capcers, que recorden les talles dels vaixells víkings. Hi ha semblances d’estructura, figures i decoració amb altres reliquiaris nourecs com el de Vatnås (Buskerud, ara al Nationalmuseet de Copenhaguen) o el de la stavkirke de Hedalen (Oppland). A Noruega s’han conservat fins a tretze reliquiaris medievals, una quantitat relativament gran atès que la veneració de relíquies va ser abolida pels luterans durant la Reforma. Segons Thor Kielland, aquells reliquiaris seguien el model de la gran arca perduda de sant Olaf a la catedral de Trondheim, que en un text del segle XIII es descriu amb la forma d’una casa decorada amb caps de drac. Sembla clar en tot cas que l’arqueta de Filefjell és una versió en miniatura d’una arca més gran, com les que eren comuns en llocs de pelegrinatge importants de tot el nord Europa, com ara Aquisgrà, Maastricht o Colònia. Aquestes solien trobar-se damunt de suports especials, com avui es pot veure a l’església de Saint-Thibault-en-Auxois (França), i que és el que es deu imitar a la part inferior del reliquiari de Filefjell.