Un gran crucifix d’estil gòtic

JUSTIN KROESEN, KAJA KOLLANDSRUD
El crucifix de Haug (Noruega) s’ha datat en el segon quart del segle XIII. Va coronat amb ulls ben oberts; tots dos peus estan clavats amb un sol clau. La creu té els extrems en forma de disc a tots quatre braços, que contenien els símbols dels quatre evangelistes (només se’n conserven dos i encara mutilats: el bou de Sant Lluc i l’àngel de Sant Mateu). Els cabells i la barba de Crist estan daurats amb pa d’or, mentre que la corona i el perizoni ho eren amb làmina de plata colrada. La carnació, feta amb blanc de plom, té una subcapa d’un vermell groguenc, que contribueix a crear un efecte òptic que converteix el to blanc de la carn en un blanc blavós brillant. En termes de dimensions, postura i representació de l’anatomia i la roba, el crucifix de Haug mostra moltes similituds amb dos altres crucifixos al Kulturhistorisk Museum de la Universitat d’Oslo, originaris de Lunder (Buskerud) i Hillestad (Vestfold), encara que difereixen en els materials.

És remarcable la manera particular en què els peus de Crist estan situats l’un al damunt de l’altre, un tret estès a diferents parts d’Europa durant la segona meitat del segle XIII, des de Noruega a Castella passant per Dinamarca o Bélgica. El Museo Nacional de Escultura a Valladolid, per exemple, posseeix un altre crucifix d’aquest tipus, amb un Crist coronat, creat en un taller de Lleó. La figura de Crist es va apartar gradualment del model coronat romànic amb el cos dret, fins a adoptar generalment una disposició penjant, més realista i sense corona. D’altra banda, la mida considerable del crucifix de Haug sembla suggerir que servia com a creu triomfal, damunt l’altar o marcant l’entrada al presbiteri; que la creu no estigui pintada pel darrere podria indicar que s’havia de penjar en una paret o rere un altar. El lloc original del crucifix no es conserva, perquè l’església medieval de Haug es va enderrocar després d’un incendi el 1818. Era una església de pedra construïda a començament del segle XIII com a successora d’una de fusta del segle XII situada al mateix lloc.