Crist triomfant a la creu

MARC SUREDA
La modalitat de crucifix coneguda com a “Majestat” combina la idea de Jesús clavat a la creu amb la del Crist abillat amb atributs reials. El tipus, d’origen bizantí, es popularitzà a Occident sobretot als segles XI-XIII; algunes de les imatges esdevingueren focus de veneració particular en molts indrets. Els investigadors han destacat l’especial concentració d’aquestes Majestats en dues regions del sud d’Europa: la Toscana, on es conserven talles cèlebres com l’anomenat Volto Santo de Lucca, i Catalunya, on se n’han conservat totalment o parcial una trentena d’exemplars. A Escandinàvia en queden molt pocs, com els de Forsby, Svenneby o Väversunda a Suècia.

Aquest crucifix del Museu Episcopal és un dels millors exemples catalans de la tipologia. Consta com a procedent de la canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà, però altres indicis la vinculen a Les Planes d’Hostoles, localitat i parròquia del bisbat de Girona al límit amb el de Vic. S’ha atribuït a un taller vinculat al monestir de Ripoll. Crist té els braços oberts i va vestit amb una túnica blava amb vores daurades i rivets vermells, cenyida amb un cíngol també daurat. Els frondosos cabells negres, amb clenxa al mig, cauen pel clatell fins a formar tres flocs o trenes a cada espatlla; la barba, unida al bigoti, acaba en dos rínxols simètrics. La policromia no és l’original. Al revers l’escultura presenta tres cavitats, una de les quals estava destinada a contenir relíquies. La creu, amb els extrems retallats des d’antic, du pintada al braç superior de l’anvers, en vertical, la inscripció «IESVS NAZARENVS REX IVDEORVM», i al revers, com és habitual, un tetramorf repartit pels extrems dels braços i centrat per un Anyell de Déu. Poques Majestats s’han conservat in situ; la monumental de Beget (Ripollès) es troba integrada dins un retaule del segle XVII. La de l’església sueca de Väversunda penja a l’entrada del presbiteri, una de les possibilitats a l’hora d’imaginar l’emplaçament original d’aquests objectes.