Compartir

Laterals d'altar de Montgrony

Gòtic

Anònim

Segon quart del segle XIV

Localització icon

La tradició de decorar totes les cares de l’altar cristià és molt antiga, però s’han conservat molt pocs exemples de laterals d’altar pintats. Catalunya és el país on n’han quedat més d’entre els segles XII i XIV, tant conjunts de frontal i laterals (Tavèrnoles, Encamp, Lluçà, Sagàs) com parelles de laterals (Aurós, Toses, Mataplana, Soriguerola -o Ribes-, Montgrony). Aquestes dues taules representen els sants Pere i Pau, prínceps de l’Església, dempeus sobre un fons groc amb estrelles roges, tots dos tonsurats i amb barba sense bigoti; Pere vesteix túnica blava i mantell vermell, mentre que Pau du la mateixa roba amb els colors invertits. A més de sengles llibres, duen els seus atributs: Pere unes grans claus i Pau una espasa. El dibuix, inspirat en models elegants, queda desmillorat per una anatomia molt senzilla, com es veu per la posició dels peus. La pintura s’havia vinculat al mestre de Soriguerola, però Melero l’atribuí a un obrador menys refinat, derivat dels tallers cerdans que van difondre el gòtic lineal a Catalunya al segon quart del segle XIV. Ambdues taules devien acompanyar un frontal, avui perdut, amb la vida de sant Pere, el titular de la parròquia de Montgrony. Es diu que els infants de la parròquia prenien sant Pau per una representació del comte Arnau, brandant la seva espasa i consumint-se entre les espurnes de l’infern. Les taules van ser comprades l’any 1883 per l’hisendat Joaquim d’Abadal, que les diposità al Museu del Cercle Literari de Vic, i d’allí van passar al fons inicial del MEV, on se’ls donà els dos primers números de registre.

Llegir més

Localització

Sala5 ,Planta0

4 Romànic

5–6–7–8 Gòtic

Detalls de l’obra

Lloc d’execució

Catalunya (Cerdanya?)

Període

Segon quart del segle XIV

Material

Pintura al tremp sobre fusta

Dimensions

105 x 80 x 2 cm (sant Pau); 105 x 80 x 2 cm (sant Pere)

Procedència

Provinents de l’església de Sant Pere de Montgrony, Gombrèn (Ripollès)

Número d’obra

MEV 1 i 2