Anònim
Darrer terç del segle XIV
Asseguda en una banqueta amb coixí, Maria du una túnica de coll rodó, un mantell que li cau pels muscles i un vel al cap, fixat amb una corona avui parcialment perduda; amb la mà esquerra sosté un ram fusiforme i al genoll dret hi té assegut l’Infant, a qui falten les mans. El seu rostre, esculpit delicadament, transmet una impressió de serenor. Josep Gudiol identificà aquesta imatge com la que havia ornat l’altar de santa Maria del Cor, fundat l’any 1205 prop de l’altar major de la seu romànica i que, vers 1400, quan es reformà el transsepte, fou traslladat als peus de la nau, prop de la porta que baixava al claustre, on ja el 1335 es documenta una imatge mariana. Per la seva banda, Josep Bracons va situar la realització de l’escultura en un moment una mica anterior a l’arribada de Pere Oller a Vic, car en la seva concepció global el pes de la tradició autòctona hi és més determinant que no pas les influències foranes. Oller, en tot cas, incorporà l’antiga advocació mariana al nou retaule major de la seu, esculpit entre 1420 i 1427, mitjançant la col·locació, sobre la imatge titular de sant Pere, d’una escultura de Maria efectivament semblant a la que ens ocupa. A la vista de totes aquestes dades, és difícil de dir si aquesta imatge es creà en el moment de traslladar l’altar del Cor als peus de la nau, l’any 1398, o bé si ja era l’estàtua mariana d’alabastre que un inventari de 1368 situava a prop de l’altar major («Item una ymage de madona sancta Maria de pera blancha, ab una coroneta d’argent»). És, en tot cas, un testimoni de la importància del culte de la Mare de Déu a la catedral de Vic a tombants de 1400 i de la qualitat dels tallers escultòrics que en aquell moment treballaven a la capital diocesana.
Marc Sureda i Jubany
Sala8 ,Planta0

4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya (Osona?)
Darrer terç del segle XIV
Alabastre tallat amb restes de policromia
73 x 30,5 x 23 cm
Provinent de la catedral de Vic
MEV 1310