Anònim
1345 - 1350
Aquesta Marededéu procedeix de Vic i es presenta al costat d'altres peces d'alabastre que acabem de descriure i que, com ella, són realitzades cap a mitjan segle XIV. Això dóna peu a fer un comentari sobre l'auge del treball de l'alabastre en aquest moment, a partir del qual arrela com un dels materials més freqüentment emprats pels escultors catalans (si més no fins al segle XVI). L'alabastre es caracteritza pel fet de ser un material relativament tou, cosa que permet tallar-lo directament amb certa facilitat i sense necessitat d'un utillatge complex. Es caracteritza igualment per la seva blancor, característica que va ser sàviament aprofitada pels escultors de l'època gòtica. N'hi ha prou amb comparar aquestes peces alabastrines amb les imatges vivament policromades dels segles XII i XIII, que hem pogut veure a les sales del Museu, per adonar-nos de la diferència de gustos i de sensibilitats entre romànic i gòtic.
Sala5 ,Planta1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre
Catalunya
1345 - 1350
Alabastre
133 x 46 x 21 cm
Provinent de Vic (Osona)
MEV 63