Anònim
Segle XI
Prové d'una capella, molt restaurada, sense actes de consagració conegudes. Segurament passà per èpoques de ruïna, atès que els desgasts en les inscripcions de l'objecte que tractem aquí poden ser deguts a l'extrema solubilitat de l'alabastre amb l'aigua; la pila baptismal del mateix temple també està molt desgastada, perquè segurament l'edifici va deixar filtrar aigües pluvials durant molt de temps. Anteriors estudiosos d'aquest objecte l'han agrupat en un conjunt de set: un de procedència desconeguda (MEV 9737); un altre, que en realitat no s'hi pot relacionar morfològicament, del monestir de Santa Maria de Lillet (Museu Comarcal de Manresa), i quatre més de procedència desconeguda (Museu Marès). Tots són d'alabastre, i sis tenen una estructura de sarcòfag amb el dipòsit tapat per una làpida encaixada. La dispersió d'aquesta tipologia no està clara, i potser únicament els dos exemplars del Museu Episcopal de Vic poden atribuir-se a la Catalunya Central. Les signatures (catorze) van ser desxifrades per Gudiol i Cunill. Com en el cas de la tapa de Sant Julià de Vilatorta, MEV 9719, el fet de trobar algunes inscripcions ben gravades, en aquest cas «Ansulfus me comparavit», indicaria qui va sufragar les despeses de l'objecte (i de les relíquies), mentre que les altres signatures correspondrien a actors i testimonis de l'acte de la consagració.
Sala4 ,Planta0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya
Segle XI
Alabastre
10 x 11,3 x 8,8 cm
Provinent de l'església de Sant Pere del Grau, Lluçà (Osona)
MEV 3964