Joan Gascó, atribuït
1505
El nom de Llúcia, relacionat amb la llum i amb els ulls que la perceben, es troba a l'origen de la popular llegenda sobre aquesta santa: Llúcia preferí treure's els ulls i oferir-los al seu insistent pretendent abans que pecar. Per això tradicionalment se la invocava contra els mals de la vista. Ací la veiem asseguda, coberta d'un mantell vermell amb riques vores daurades, amb la corona de roses de la virginitat i la palma del martiri; a l'altra mà, el platet amb els ulls constitueix el seu popular atribut identificatiu. L'any 1505 Atanasi Oliver, canonge almoiner de Sant Joan de les Abadesses, costejà un retaule dedicat a santa Llúcia per a l'església del monestir. Amb tota probabilitat aquesta en fou la taula central; a Sant Joan es conserva una predel·la que potser també en va formar part. Com anys més tard en el cas de la santa Bàrbara de la Pietat de Vic, Joan Gascó s'inspirà en patrons italians per a elaborar un model de bellesa femenina molt característic, de rostre delicat i figura sòlida i consistent. Tanmateix, en aquesta obra primerenca resulta més palès el pes de l'herència tardogòtica, com es pot notar en la vora del pesant mantell o en el fons de la taula profusament gofrat i daurat, que recorda el del retaule de Sant Joan de Fàbregues. L'ús de procediments perspectius sumaris també es deixa veure en la geometria de l'escambell o, encara més, en la resolució del dosser.
Sala12 ,Planta1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre
1505
Pintura al tremp i oli sobre fusta
147 x 98 cm
Provinent de l'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses
MEV 1033