Jaume Huguet II (documentat entre el 1595 i el 1607), atribuït
Entre 1601 i 1607
Ramon de Penyafort (1180-1275) va ser un frare dominic català que desenvolupà bona part de la seva actvitat a Roma, com a confessor del papa Gregori IX. Per encàrrec d'aquest pontífex compilà les Decretals, el principal recull de dret eclesiàstic fins al segle XX. Canonitzat l'any 1601, aviat esdevingué el sant patró dels juristes catalans. La seva condició d'intel·lectual i especialista en Dret Canònic es reflecteix a la taula central d'aquest retaule, on darrere la figura del sant, vestit amb l'hàbit dominicà, hi ha una biblioteca completa de textos jurídics. A les taules laterals s'hi representaren quatre episodis de la seva vida. En el primer, el sant imposa l'habit de l'Orde de la Mercè a sant Pere Nolasc. A sota, sant Ramon aconsegueix que un moribund recobri els sentits per poder-se confessar. A l'altre costat, el sant és despertat per un àngel i, finalment, és enterrat. A banda de la qualitat de la pintura de Jaume Huguet II -al qual Irene Abril atribueix aquest retaule per raons estilístiques-, la peça té interès perquè representa una de les primeres adaptacions pictòriques de la vida de sant Ramon de Penyafort. En efecte, en haver estat aquest canonitzat el 1601, el pintor no podia tenir patrons iconogràfics prèviament preparats i hagué d'innovar en les composicions, una pràctica més aviat poc freqüent en els medis artístics catalans del moment. La presència de les taules al MEV des dels primers moments i les grans festes amb les quals la canonització de sant Ramon se celebrà a Vic a inicis del segle XVII són raons que han induït Abril a considerar probable un origen vigatà d'aquesta peça.
Marc Sureda i Jubany
Sala14 ,Planta1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre
Vic (?)
Entre 1601 i 1607
Pintura a l'oli sobre fusta
173 x 263 cm
Procedència desconeguda
MEV 772-774