Compartir
79
Frontal d'altar de Sant ...
Sala 4



Romànic

Anònim

Frontal d'altar de Sant Pere de Ripoll

Catalunya
Mitjan segle XII (Ornamentació de mitjan segle XIII)
Relleu escultòric en fusta de salze sobre taula de pi roig
101 x 186 x 23 cm
Provinent de l'església de Sant Pere de Ripoll (Ripollès)
MEV 556

Per bé que aquest frontal va ser recollit l'any 1889 de l'església parroquial de Sant Pere de Ripoll, és probable que formés part del mobiliari litúrgic del monestir de Ripoll, el qual havia patit un saqueig l'any 1835. És un dels frontals d'altar romànics catalans que millor representa la tipologia dels que es feien imitant els frontals d'argenteria i pedres precioses destinats a les catedrals i als grans monestirs. Al centre hi ha la figura del Crist pantocràtor dintre de la màndorla assegut amb el llibre obert amb les lletres alfa i omega, símbols del principi i la fi del món. Originàriament estava envoltat dels símbols dels quatre evangelistes, avui perduts. Als compartiments laterals hi havia les escultures dels dotze apòstols dels quals actualment se'n conserven només quatre: sant Andreu, que porta el llibre amb la inscripció «S.Andreas»; sant Pere, amb les claus i la inscripció «S.Petrus»; sant Maties, amb el llibre i la inscripció «S.Mathias», i sant Judes, que també porta el llibre amb la inscripció «S.Iudas». Segurament és una obra contemporània de la portalada del Monestir, per bé que des d'un punt de vista estilístic ens trobem davant d'un escultor diferent dotat també d'una gran qualitat tècnica i compositiva. La complexitat amb la qual tracta els plecs del mantell del Pantocràtor, així com el moviment delicat i expressiu de la figura de l'apòstol Maties, tan característics de la millor escultura romànica europea de l'època, palesen que ens trobem davant d'un dels grans escultors catalans del moment.


Sala 4
Planta 0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic

Més informació

Tot i que sabem que el bisbe i abat Oliba (971-1046) va promoure la realització de diferents ornaments per als altars de les seves esglésies principals (probablement a Vic i sens dubte a Cuixà, amb el baldaquí glossat per Garsies, i a Ripoll, amb els rics conjunts descrits als inventaris del segle XI), no n’ha quedat cap resta material. Aquest frontal és, de fet, l’únic antependi romànic conservat procedent del monestir de Ripoll, realitzat segurament per reemplaçar els objectes d’argent, probablement del temps d’Oliba, que el comte Ramon Berenguer IV havia espoliat l’any 1141. Aquest frontal va poder ser-ne un successor directe i potser fins i tot s’emmirallà en el seu disseny. Tal vegada per això l’obra intenta imitar els fastuosos frontals d’orfebreria (que sabem que havien existit al monestir) mitjançant l’aplicació de làmina de metall amb colradura i el treball escultòric de les figures, esdevenint així un dels escassos (i dels millors) exemples de frontal romànic en talla de fusta conservats a Catalunya. Les dimensions indiquen que fou fabricat per a un altar de proporcions considerables; per això, tot i que el tema (un apostolat) és adient al títol de l’església de Sant Pere d’on procedeix, és ben possible que originàriament pertanyés al mobiliari litúrgic de l’església abacial, com han assenyalat Bracons i Duran-Porta.

La peça, restaurada en diverses ocasions, presenta importants alteracions i pèrdues. Sobre una taula de pi roig, uns llistons del mateix material amb aplicació de pastiglia i colradura imitant repujats i pedreria determinen, al centre, una màndorla, i a cada costat, sis fornícules amb arcs sostinguts per columnetes (algunes perdudes), repartides en dos nivells. Al centre de la màndorla hi ha un Crist en Majestat, tallat en alt relleu en fusta de salze i aplicat amb espigues de fusta, primitivament acompanyat d’un Tetramorf avui perdut. Dins les dotze fornícules hi havia sengles figures dels apòstols aplicades de la mateixa manera, de les quals se’n conserven quatre (Andreu, Pere, Maties i Judes, els tres darrers sense cap); una cinquena –sant Mateu–, que apareix en una fotografia de l’Arxiu Mas de 1947, presumiblement fou furtada. L’estil de les escultures mostra semblances amb la portalada, fet que ajuda a orientar una cronologia de mitjan segle XII.

Les anàlisis químiques de la policromia, dutes a terme per Antoni Morer als laboratoris del MNAC l’any 2008, permeten detectar almenys dues fases decoratives. La primera, original de la creació del moble, tenia una capa de preparació composta de calç i aluminosilicats aglutinats amb cola animal, fet no gens habitual si ho comparem amb la resta d’obres atribuïdes al taller de Ripoll, amb preparació de guix. De la policromia original en resten pocs testimonis: alguns grocs d’orpiment amb línies vermelles, visibles sota les grans repintades blaves al peu de la màndorla, i també un negre carbó detectat al costat d’una de les bandes de pedreria. També és original el verd que aflora en ocasions sota el vermell dels laterals, obtingut com és habitual en les policromies romàniques barrejant aerinita i orpiment; amb blanc de plom es van pintar els llibres que duen Crist i els apòstols, de grafies probablement originals. L’estratigrafia de la carnació extreta de la cara de l’apòstol Maties testimonia el mestratge de l’artífex: combina a la perfecció diverses capes sobreposades que alternen el blanc de plom, un pigment orgànic –que podria ser de roja– i el cinabri. Tots els pigments estan aglutinats al tremp d’ou.

La segona policromia data de ben entrat el segle XIII. Sobre preparació de guix, s’empraren pigments més característics de la pintura gòtica, com l’atzurita (en una de les gemmes blaves, en origen vermella) i la malaquita (al coixí del tron del Crist en Majestat); l’efecte global és d’un fons blau i d’un pla superior vermell, amb addició de rosetes blanques i creuetes pintades al marc. Les colradures d’argent i les laques també són d’aquest segon moment, així com els relleus de palmetes fets a pastiglia que decoren la màndorla i els guardapols, potser afegits per emprar la peça com a retaule. Atès el canvi de funció, o al deteriorament de la policromia primitiva, el moble va patir una renovació, conservant, no obstant això, l’estructura i els relleus originals.
 
Judit Verdaguer i Serrat
 
Per citar aquest text:
J. Verdaguer, «Frontal de Sant Pere de Ripoll», M. Sureda (dir.), Oliba Episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic/Millenium of Oliba, bishop of Vic, catàleg d’exposició al Museu Episcopal de Vic, 27 octubre 2018-10 febrer 2019, Vic, 2018, p. 141-142.
 



Referències

Històric d’esments:

La Veu del Montserrat 1889, 34, p. 270; Catálogo 1893-1896, p. 213-215; Gudiol 1902, p. 276; Puig et al. 1918, fig. 539; Porter 1928, vol. 2, p. 24; Gudiol 1929, p. 38; Puig 1930, p. 431; Mayer 1931, p. 174; Gudiol 1931-1933, p. 298; Folch 1932, p. 147; Subías 1947-1951, p. 379; Folch 1956, p. 135; Junyent 1957, p. 200-201; Junyent 1960-1961, vol. 2, p. 135; Durliat 1967, p. 166; Barral 1973, p. 358; Gudiol Ricart 1974, p. 202; Carbonell 1974-1975, vol. 2, p. 16; Cook-Gudiol 19802, p. 295-296; Carbonell 1981, núm. 172; CR XXII 1986, p. 73-75 (fitxa de J. Bracons); Dalmases-José 1986, p. 260; CR X 1987, p. 340-344 (fitxa de J. Bracons); Gros 1991, p. 31; Bastardes 1994; Trullén dir. 2003, p. 166-167 (fitxa de J. M. Trullén); Camps 2008, p. 129-130; Castiñeiras et al. dir. 2008, p. 392-393 (fitxa de J. Duran-Porta); Nodal 2014, p. 428.

Bibliografia:

Barral 1973
X. Barral, «La sculpture à Ripoll au XIIe siècle», Bulletin Monumental, 131/4, 1973, p. 311-359.

Bastardes 1994
R. Bastardes, «Els dos frontals de talla del Museu Episcopal de Vic», Ausa, 16/132-133, 1994, p. 113-130.

Camps 2008
J. Camps, «Le mobilier d’autel en Catalogne à l’époque romane: devants d’autel et structures de retables sculptés», Autour de l'autel roman catalan, París, 2008, p. 125-144.

Carbonell 1974-1975
E. Carbonell, L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vol., Barcelona, 1974-1975.

Carbonell 1981
E. Carbonell, L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Barcelona, 1981.

Castiñeiras et al. dir. 2008
M. Castiñeiras, J. Camps, I. Lorés (dir.), El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180, catàleg d’exposició, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2008.

Catálogo 1893-1896
[A. d’Espona, J. Serra, J. Gudiol, P. Bofill], Catálogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, Vic, 1893-1896.

Cook-Gudiol 19802
W. W. S. Cook, J. Gudiol Ricart, Ars Hispaniae VI. Pintura e imaginería románicas, Madrid, 1980.

CR X 1987
Catalunya Romànica X. El Ripollès, Barcelona, 1987.

CR XXII 1986
Catalunya Romànica XXII. Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Barcelona, 1986.

Dalmases-José 1986
N. de Dalmases, A. José Pitarch, Història de l’Art Català I. Els orígens i l’art romànic, Barcelona, 1986.

Durliat 1967
M. Durliat, L’art català, Barcelona, 1967.

Folch 1932
J. Folch, «Peinture et orfèvrerie: les origines de la peinture sur panneaux», La Catalogne à l’époque romane. Conferences en Sorbonne, París, 1932, p. 143-155.

Folch 1956
J. Folch, Monumenta Cataloniae IX. La pintura romànica sobre fusta, Barcelona, 1956.

Gros 1991
M. S. Gros, Museu Episcopal de Vic. Pintura i escultura romànica, Sabadell, 1991.

Gudiol 1902
J. Gudiol, Nocions de Arqueología Sagrada Catalana, Vic, 1902.

Gudiol 1929
J. Gudiol, Els primitius II: La pintura sobre fusta, Barcelona, 1929.

Gudiol 1931-1933
J. Gudiol, Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana, segona edició, 2 vol., Vic, 1931-1933.

Gudiol Ricart 1974
J. Gudiol Ricart, Arte Antiguo y Medieval. Cataluña I (Tierras de España), Madrid, 1974.

Junyent 1957
E. Junyent, «La imatgeria», L’Art Català, I, Barcelona, 1957, p. 191-204.

Junyent 1960-1961
E. Junyent, Catalogne Romane, 2 vol., La-Pierre-Qui-Vire, 1960-1961.

La Veu del Montserrat 1889

La Veu del Montserrat, any 12, núm. 34, dissabte 24 d’agost de 1889.

Mayer 1931

A. Mayer, El estilo románico en España, Barcelona-Madrid, 1931.

Nodal 2014

C. Nodal, Policromía de retablos en el norte de España. Asturias, siglos XVII-XVIII, Oviedo, 2014.

Porter 1928

A. K. Porter, Spanish Romanesque Sculpture, 2 vol., Paris-Firenze, 1928.

Puig 1930

J. Puig i Cadafalch, La geografia i els orígens del primer art romànic, Barcelona, 1930.

Puig et al. 1918

J. Puig, A. de Falguera, J. Goday, L’arquitectura romànica a Catalunya III. Els segles XII y XIII, Barcelona, 1918.

Subías 1947-1951

J. Subías, «Els pal·lis. Or i argent a l’orfebreria romànica catalana», Miscel·lània Puig i Cadafalch, vol.1, Barcelona, 1947-1951, p. 373-382.

Trullén dir. 2003

J. M. Trullén (dir.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Vic, 2003.