Tot i que sabem que el bisbe i abat Oliba (971-1046) va promoure la realització de diferents ornaments per als altars de les seves esglésies principals (probablement a Vic i sens dubte a Cuixà, amb el baldaquí glossat per Garsies, i a Ripoll, amb els rics conjunts descrits als inventaris del segle XI), no n’ha quedat cap resta material. Aquest frontal és, de fet, l’únic antependi romànic conservat procedent del monestir de Ripoll, realitzat segurament per reemplaçar els objectes d’argent, probablement del temps d’Oliba, que el comte Ramon Berenguer IV havia espoliat l’any 1141. Aquest frontal va poder ser-ne un successor directe i potser fins i tot s’emmirallà en el seu disseny. Tal vegada per això l’obra intenta imitar els fastuosos frontals d’orfebreria (que sabem que havien existit al monestir) mitjançant l’aplicació de làmina de metall amb colradura i el treball escultòric de les figures, esdevenint així un dels escassos (i dels millors) exemples de frontal romànic en talla de fusta conservats a Catalunya. Les dimensions indiquen que fou fabricat per a un altar de proporcions considerables; per això, tot i que el tema (un apostolat) és adient al títol de l’església de Sant Pere d’on procedeix, és ben possible que originàriament pertanyés al mobiliari litúrgic de l’església abacial, com han assenyalat Bracons i Duran-Porta.
La peça, restaurada en diverses ocasions, presenta importants alteracions i pèrdues. Sobre una taula de pi roig, uns llistons del mateix material amb aplicació de pastiglia i colradura imitant repujats i pedreria determinen, al centre, una màndorla, i a cada costat, sis fornícules amb arcs sostinguts per columnetes (algunes perdudes), repartides en dos nivells. Al centre de la màndorla hi ha un Crist en Majestat, tallat en alt relleu en fusta de salze i aplicat amb espigues de fusta, primitivament acompanyat d’un Tetramorf avui perdut. Dins les dotze fornícules hi havia sengles figures dels apòstols aplicades de la mateixa manera, de les quals se’n conserven quatre (Andreu, Pere, Maties i Judes, els tres darrers sense cap); una cinquena –sant Mateu–, que apareix en una fotografia de l’Arxiu Mas de 1947, presumiblement fou furtada. L’estil de les escultures mostra semblances amb la portalada, fet que ajuda a orientar una cronologia de mitjan segle XII.
Les anàlisis químiques de la policromia, dutes a terme per Antoni Morer als laboratoris del MNAC l’any 2008, permeten detectar almenys dues fases decoratives. La primera, original de la creació del moble, tenia una capa de preparació composta de calç i aluminosilicats aglutinats amb cola animal, fet no gens habitual si ho comparem amb la resta d’obres atribuïdes al taller de Ripoll, amb preparació de guix. De la policromia original en resten pocs testimonis: alguns grocs d’orpiment amb línies vermelles, visibles sota les grans repintades blaves al peu de la màndorla, i també un negre carbó detectat al costat d’una de les bandes de pedreria. També és original el verd que aflora en ocasions sota el vermell dels laterals, obtingut com és habitual en les policromies romàniques barrejant aerinita i orpiment; amb blanc de plom es van pintar els llibres que duen Crist i els apòstols, de grafies probablement originals. L’estratigrafia de la carnació extreta de la cara de l’apòstol Maties testimonia el mestratge de l’artífex: combina a la perfecció diverses capes sobreposades que alternen el blanc de plom, un pigment orgànic –que podria ser de roja– i el cinabri. Tots els pigments estan aglutinats al tremp d’ou.
La segona policromia data de ben entrat el segle XIII. Sobre preparació de guix, s’empraren pigments més característics de la pintura gòtica, com l’atzurita (en una de les gemmes blaves, en origen vermella) i la malaquita (al coixí del tron del Crist en Majestat); l’efecte global és d’un fons blau i d’un pla superior vermell, amb addició de rosetes blanques i creuetes pintades al marc. Les colradures d’argent i les laques també són d’aquest segon moment, així com els relleus de palmetes fets a pastiglia que decoren la màndorla i els guardapols, potser afegits per emprar la peça com a retaule. Atès el canvi de funció, o al deteriorament de la policromia primitiva, el moble va patir una renovació, conservant, no obstant això, l’estructura i els relleus originals.
Judit Verdaguer i Serrat
Per citar aquest text:
J. Verdaguer, «Frontal de Sant Pere de Ripoll», M. Sureda (dir.), Oliba Episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic/Millenium of Oliba, bishop of Vic, catàleg d’exposició al Museu Episcopal de Vic, 27 octubre 2018-10 febrer 2019, Vic, 2018, p. 141-142.
