Anònim
Des de la primera meitat del segle XII fins al segle XVIII
Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic (1233-1243), va ser enterrat a la Catedral amb els ornaments pontificals. Només en resten una tira de parament de l'alba, de seda hispanoàrab, amb una inscripció cúfica nasjí; un fragment de l'estola i de la dalmàtica; i, de la tunicel·la, en resten fragments del Teixit de Gilgames o de l'Estrangulador de lleons i del Teixit de les Esfinxs, sense que se sàpiga quins són d'una peça o de l'altra. La casulla era feta amb el Teixit de les Àligues. Tots aquests teixits sembla que van ser donats per Jaume I al bisbe, que acompanyà el rei a la conquesta de València el 1238 i, per bé que ja eren antics en aquells moments, atesa la seva gran vàlua van servir per fer els seus ornaments pontificals. La mitra està molt malmesa. El 1362 es va retirar la mitra original i se n'hi va posar una altra, i també es va incorporar un amit brodat així com una alba amb el seu cíngol en dipositar el taüt en un sepulcre d'alabastre. El 1694 es canviaren de taüt les restes de sant Bernat, i se suposa que en aquest moment li foren posades les càligues i la mitra barroca. El 1728 es va traslladar el cos del sepulcre gòtic a un d'argent. Se suposa que llavors en van ser retirades les càligues, que van anar al monestir de Santes Creus, d'on el Sant havia estat abat. El 19 de desembre de 1888 es procedí a l'obertura del sepulcre i se'n van retirar les vestidures antigues i els altres atuells considerats relíquies.
Sala15 ,Planta1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre
Al-Andalus, Bizanci i Catalunya
Des de la primera meitat del segle XII fins al segle XVIII
Provinent del sepulcre de sant Bernat Calbó, Catedral de Vic (Osona)
MEV 10618, 2251, 10620, 10617, 3890, 1320, 790, 791